El programa de Die Linke de cara a les eleccions europees del 7 de juny

Dagmar Enkelmann, membre del grup parlamentari de Die Linke al Bundestag i candidata al Parlament Europeu per aquesta formació va ser aquest dimarts a Gießen. En la seva xerrada va desgranar els punts principals de la campanya electoral, que es resumeixen en un “Sí a Europa i no a Lisboa”, en referència al Tractat de Lisboa, pendent encara de ratificació arran de la derrota en el referèndum irlandès.

Entre els punts principals del programa de Die Linke podem destacar:

- un salari mínim europeu (Mindestlohn europaweit). La crisi econòmica mundial actual, malgrat esperada i llargament anunciada per les forces d’esquerra, ha sorprès per la seva violència en la destrucció i precarització de llocs de treball. Davant d’això, la principal consigna política de Die Linke és “Bona feina! Bons salaris! Bones pensions! Salari mínim per tothom!” (“Gute Arbeit! Gute Löhne! Gute Rente! Mindestlohn für alle!”). Això es concreta en: a) programa d’inversions públiques en infrastructures, transports, sanitat, educació i protecció climàtica (com a generadors de llocs de treball de qualitat); b) reversió de la tendència sostinguda durant els cinc anys a devaluació dels salaris reals (en la idea que és aquesta tendència la que ha propiciat finalment la crisi finacera i econòmica); c) establiment d’una pensió mínima de 800 €; d) establiment d’un salari mínim europeu (cal recordar que Alemanya és un dels 7 estats de la UE sense salari mínim legal) que garanteixi a tots els treballadors que puguin viure de la seva feina.

- programa per un canvi polític a Europa (Programm für einen Politikwechsel in Europa). Per a Die Linke, la Unió Europea hauria de ser pacífica (friedlich), social, democràtica i ecològica. Això es concreta en: a) un treball més segur, més ben pagat i de més bona qualitat que garanteixi la vida a tothom; b) orientació social i ecològica de l’economia; c) control estricte del mercat financer; d) enfortiment del paper del Parlament Europeu i processos de decisió més transparents; e) lluita contra la discriminació per raons d’origen ètnic, sexe, religió, edat, incapacitat o identitat sexual; f) una Unió Europea que promogui una economia mundial solidària i la solució dels problemes globals essencials.

- igualtat salarial per a la dona (Gleicher Lohn für Frauen!). Si a la Unió Europea el salari femení és un 17,4% inferior al salari masculí, a la Federació Alemanya la xifra puja a un 24%. Die Linke proposa: a) l’establiment d’un salari mínim legal de vuit euros l’hora; b) l’eliminació de la discriminació fiscal degudes al salari de la parella; c) una llei que garanteixi que la meitat dels llocs de treball del sector privat siguin per a la dona; d) una reducció de la jornada laboral i un món laboral més adient a les necessitats familiars.

- fora d’Afganistan (Raus aus Afghanistan). La crítica de l’aventura imperialista a Afganistan, en la qual els Estats Units i l’OTAN han reprès el paper que feia la Unió Soviètica en els anys 1980, centra el discurs de Die Linke en “política exterior”. Per Die Linke la “política exterior” hauria de ser una “política de pau”, basada en tot moment en el respecte pel “dret internacional”. Bona part de la militància més jove de Die Linke es considera i defineix com a “anti-militarista” i “pacifista”, i mostra la seva preocupació per la militarització d’Alemanya. Certament, mai abans en els 60 anys de República Federal Alemanya, havien estat les forces armades alemanyes tan ben dotades i tan orientades a l’actuació exterior.

Die Linke, pel seu origen múltiple (ala esquerra del SPD, socialistes procedents de l’antic Partit Socialista Unificat de l’Alemanya oriental, militants de moviments d’esquerra, antimilitaristes, ecologistes, etc.), és una formació contradictòria. Certament, és la menys dolenta de les formacions parlamentàries alemanyes, però per diferents militants, simpatitzants i votants és una cosa diferent. Per uns és allò que hauria de ser l’SPD i mai no hauria d’haver deixat de ser (un partit socialdemòcrata, en el sentit clàssic del terme). Per uns altres Die Linke hauria de ser l’expressió política i parlamentària de les inquietuds dels moviments socials. El fort gir a la dreta del panorama polític alemany (del qual el discurs radicaloide que gasta l’SPD en aquesta campanya no ens hauria de moure a engany) fa que les diferents aspiracions dins Die Linke no topin gaire entre elles.

En les seves paraules, Enkelmann mostra un grau de lucidesa més gran que no pas els seus col·legues candidats de latituds catalanes (bé d’ERC, d’ICV o d’EUiA). Això, és clar, té una explicació: Die Linke no forma part de cap coalició de govern ni el clima polític alemany sembla propici a permetre-ho.