Epidemiologia: La geògrafa Brittany Krzyzanowski és la primera autora d’un estudi poblacional sobre la relació entre la contaminació atmosfèrica i la malaltia de Parkinson que publicava ahir la revista JAMA. Per contaminació atmosfèrica entenen bàsicament la pols en suspensió de mida igual o inferior a 2,5 μm (PM2,5), així com els nivells de diòxid de nitrogen (NO2). Krzyzanowski et al. inclouen en el seu estudi 346 pacients amb malaltia de Parkinson aparellats amb 4813 controls sense la malaltia. Troben que l’exposició als citats contaminants atmosfèrics s’associa amb un augment de risc de patir la malaltia de Parkinson o de desenvolupar discinèsia. Entre els pacients de Parkinson, l’exposició elevada a PM2,5
s’associa a un augment de risc de caure en el subtipus de Parkinson acinètic i rígid. Caldria pensar que una reducció de la contaminació atmosfèrica ajudaria a reduir el risc de patir la malaltia de Parkinson, alhora que modificaria el fenotip de la malaltia i el risc de patir discinèsia entre els propis afectats. L’estudi s’ha realitzat en el marc del Rochester Epidemiology Project (1998-2015). Les dades foren analitzades entre el gener i el juny d’enguany. Les dades d’exposició anual mitjana a les PM2,5 es corresponen al període 1998-2015, i les de NO2 al període 2000-2014. Com a resultats d’interès epidemiològic foren definits el risc de patir malaltia de Parkinson, la mortalitat en general, la presència d’una malaltia de Parkinson amb predomini de tremolor o bé una malaltia rígida i acinètica, i el desenvolupament de la discinèsia. Els models foren ajustats per edat, sexe, raça i etnicitat, any d’inclusió, i si vivien en una àrea rural o urbana. Dels 346 pacients amb malaltia de Parkinson, 216 eren homes; l’edat mediana era de 72 anys, amb un rang interquartílic de 65 a 80 anys. Els 4813 controls reproduïen la mateixa sex ratio i distribució d’edat. El quintil de major exposició a PM2,5 en àrees metropolitanes tenia un 23% de major risc de patir malaltia de Parkinson. Quelcom semblant s’observava amb el quintil de major exposició a NO2, amb un 13% de major risc de patir Parkinson. La contaminació atmosfèrica s’associava amb un 36% de major risc de patir una forma de Parkinson rígida i acinètica. L’associació entre contaminació atmosfèrica i discinèsia és significativa; en canvi no ho és entre contaminació atmosfèrica i la mortalitat general entre pacients de Parkinson.
Krzyzanowski et al. han estimat el risc relatiu de desenvolupar la malaltia de Parkinson d’acord amb l’exposició mitjana anual a partícules en suspensió de menys de 2,5 micres de diàmetre.
Malaltia de Parkinson i contaminació atmosfèrica
La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa amb una prevalença mundial del 2% entre els majors de 70 anys. L’envelliment de la població farà triplicar el nombre de pacients de Parkinson en els propers 20 anys, però això no ho explica tot. Per això s’han proposat diverses teories al voltant de l’augment d’incidència de la malaltia de Parkinson: factors ambientals, predisposició genètica, etc. Hi ha tota una sèrie d’estudis que han assenyalat que la contaminació atmosfèrica, especialment en forma d’aerosols PM2,5, augmentaria el risc de patir malaltia de Parkinson. Val a dir que les PM0,1 són prou petites com per creuar la barrera hematoencefàlica, i provocar inflamació, estrès oxidatius, activació glial i altres processos en el sistema nerviós. PM0,1 i NO2, com a contaminants atmosfèrics, comparteixen origen en el trànsit de vehicles amb motor de combustió. D’altra banda, diversos estudis han identificat el NO2 com a factor de risc de Parkinson.
Krzyzanowski et al. són especialment interessats en la relació entre la contaminació atmosfèrica i algunes manifestacions fenotípiques del Parkinson o en la resposta al tractament mèdic d’aquesta malaltia. Per això han aprofitat dades recollides pel Rochester Epidemiology Project.
Població d’estudi
Aquest estudi cas-control rebé l’aprovació del comitè institucional de la Mayo Clinic. El comitè tingué present que tant pacients com controls havien autoritzat l’ús de registres mèdics amb finalitats de recerca en el marc de la legislació de Minnesota.
Krzyzanowski et al. començaren per la identificació de pacients amb malaltia de Parkinson diagnosticats al comtat d’Olmstead, Minnesota, entre el 1991 i el 2015, i que eren presents en el Rochester Epidemiology Project. Els registres mèdics eren revisats per un especialista en trastorns motors, Rodolfo Savica per confirmar el diagnòstic i determinar la data d’inici de símptomes motors. També foren revisats els símptomes cognitius. Els pacients residien a Olmsted en el moment del diagnòstic, però no tots hi havien viscut sempre al mateix comtat. Com a finestra d’exposició es definiren els 10 anys previs a l’inici de símptomes motors, la qual cosa implicava per a alguns pacients haver de referir-se a altres adreces.
Els controls foren identificats entre residents de la regió REP, formada per 27 comtats de Minnesota, Iowa i Wisconsin. Calia trobar 20 controls per cada pacient, i que fossin de sexe i edat coincidents. Els controls no havien de tindre cap diagnòstic de Parkinson per a un període de 5 anys en endavant.
Els pacients de Parkinson eren dividits en dos subgrups: 1) acinètic rígid i 2) predominant de tremolor, incloent-hi els que presentaven bradicinèsia.
Les dades d’exposició anual a PM2,5 foren recollides del 1998 al 2019 a partir de la Washington University i el St Louis Atmospheric Composition Analysis Group. Les dades d’exposició a NO2 procedeixen del Socioeconomic Data and Application Center i van del 2000 al 2014. Per a cada pacient i per a cada control hom considerava els 10 anys previs a la data de referència (els primers símptomes en els pacients). Hom es fixava en el quilòmetre quadrat on aquella persona havia residit la major part de l’any. Els pacients amb malaltia de Parkinson pels quals no hi havia adreça en aquest període de 10 anys eren exclosos, així com els controls corresponents.
Com a anàlisi de sensibilitat, Krzyzanowski et al. restringiren la població de pacients als nuclis metropolitans (RUCA = 1).
El resultat primari era el risc d’incidència de malaltia de Parkinson. Els resultats secundaris tan sols es valoraven entre els pacients: mortalitat global, Parkinson de tremolor o acinètic, i desenvolupament de discinèsia.
El primer disseny era el d’un estudi cas-control: els individus eren distribuïts en quintils segons l’exposició de l’àrea de residència durant 10 anys a PM2,5. Les variables considerades en l’ajustament eren l’edat, el sexe, la raça, l’etnicitat, l’any d’inici de símptomes (o classificació en el cas dels controls), i la residència (en termes de RUCA).
El segon disseny era el d’un estudi de cohort que abastava únicament els pacients amb malaltia de Parkinson.
Risc de patir malaltia de Parkinson i contaminació atmosfèrica
Dels 450 casos de malaltia de Parkinson identificats en el comtat d’Olmsted, 9 foren exclosos per manca d’adreça en alguns dels 10 anys anteriors a l’inici de símptomes. També foren exclosos 95 pacients per mancar de dades d’exposició a PM2,5. L’estudi inclogué 346 pacients: 216 homes i 130 dones; 1 nadiu americà, 6 asiàtics, 5 afroamericans, 1 nadiu del Pacífic, 330 blancs i 3 d’altres races; 7 hispans o latinos i 339 que no ho eren. Els 6920 controls foren seleccionats per reproduir aquesta composició, i foren exclosos 1875 per manca d’informació d’adreça i 232 per manca de dades d’exposició atmosfèrica. Així resten 4183 controls.
La majoria (79,5%) de pacients de Parkinson d’aquesta cohort resideixen en els nuclis d’àrees metropolitanes. En canvi, els controls només ho fan en un 32,7%, la qual cosa obligà a incloure una anàlisi restringida als nuclis metropolitans.
L’exposició mediana a PM2,5 era de 10,07 μg/m3, amb un rang interquartílic entre 9,35 i 10,69, entre els malalts de Parkinson. Aquestes xifres eren inferiors en els controls, amb 9,44 de mediana i un rang interquartílic entre 8,69 i 10,22. Hi ha, doncs, una associació positiva entre l’exposició a aerosols i el risc de patir la malaltia de Parkinson. Si el quintil de menys exposició als aerosols té un risc d’1, el segon quintil l’augmenta en un 4% i el cinquè quintil en un 14%.
En el cas de l’exposició a NO2, l’associació amb el risc de patir Parkinson tan sols és significativa per als dos quintils de major exposició.
Contaminació atmosfèrica i subtipus de malaltia de Parkinson
Hi ha una associació entre una major exposició a PM2,5 i el desenvolupament de la forma acinètica rígida de la malaltia de Parkinson.
Dels 346 pacients inclosos en l’estudi, 259 (74,9%) havien mort abans del 2024. La mediana de supervivència entre els difunts des del primer símptoma era de 9 anys, amb un rang interquartílic d’entre 6 i 11,8 anys. La mortalitat no s’associa a l’exposició a PM2,5.
Dels 346 pacients, 54 van desenvolupar discinèsia. La mediana des del primer símptoma a la discinèsia d’aquests pacients fou de 5,6 anys, amb un rang interquartílic de 4,4 a 7,9 anys.
Majors associacions quan l’anàlisi es restringeix als nuclis metropolitans
Si l’anàlisi es restringeix als casos i controls que residien en els nuclis metropolitans l’associació entre contaminació atmosfèrica i el risc de Parkinson augmenta encara més. En canvi, torna inferior l’associació entre contaminació atmosfèrica i discinèsia entre pacients de Parkinson.
La reducció de la contaminació atmosfèrica
Aquest estudi de casos-controls de base poblacional mostra unes xifres d’associació entre la contaminació atmosfèrica i la incidència de la malaltia de Parkinson. L’associació és especialment forta amb el fenotip acinètic-rígid. Alhora, hi ha una associació entre la contaminació atmosfèrica i el desenvolupament de discinèsia entre els pacients amb Parkinson.
Krzyzanowski et al. mostren una certa sorpresa per no haver trobat una associació entre la contaminació atmosfèrica i la mortalitat entre pacients de Parkinson. Ho atribueixen a l’atenció mèdica existent a la zona de l’estudi.
Les xifres que manega l’estudi mostren el bon criteri de la US Environmental Protection Agency, que enguany ha reduït els nivells requerits de PM2,5 de 12 a 9 μg/m3. Fins i tot, Krzyzanowski et al. creuen que caldria reduir-lo a 8, xifra que defensa, entre d’altres, l’American Lung Association. L’OMS arriba a fixar la xifra en 5.
El subtipus acinètic rígid de malaltia de Parkinson es caracteritza per uns símptomes dominats per la bradicinèsia i la rigidesa. El curs de la malaltia és més ràpid que el subtipus dominat pel tremolor. Els dos subtipus tenen una base neurològica diferent, manifestada en els nivells de dopamina. Ací és on caldria investigar el mecanisme subjacent en l’associació entre contaminació atmosfèrica i malaltia de Parkinson.
Lligams:
- Air Pollution and Parkinson Disease in a Population-Based Study. Brittany Krzyzanowski, Aidan F. Mullan, Pierpaolo Turcano, Emanuele Camerucci, James H. Bower, Rodolfo Savica. JAMA Netw Open. 2024;7(9):e2433602.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada