Buffon, Goethe i Voltaire

Què tenen en comú aquests tres grans noms? Sí, ja sabem que la correcció política ens dirà: són tres homes blancs morts. En tot cas, aquests tres homenots són els que ha triat Martí Domínguez (*1966) per una trilogia de novel·les històriques. Les dues primeres, dedicades a Buffon (Les confessions de Buffon, 1997, ed3i4) i a Goethe (El secret de Goethe, 1999, ed62) han hagut d'esperar uns quants per veure la tercera. Entre mig diferents projectes naturalístics, periodístics, divulgatius i d'altres menes han pres temps a l'autor. Ahir sabíem que el Premi Josep Pla (el més bon dotat, econòmicament, de les lletres catalanes) requeia precisament en El retorn de Voltaire. Aprofitem, doncs, la vinentesa per fer una ullada a aquests tres personatges de l'anomenada "Illustration" o "Aufklarung".

---

George-Louis Leclerc va nàixer, cosa curiosa, el 7 de SETembre de l'any 1707. Som doncs en el Tercer Centenari d'aquest homes, que ha passat a la història com a Comte de Buffon (per bé que aquest títol no el va rebre fins el 1783, cinc abans de morir i quan ja era reconegut) i com a naturalista arran de l'Histoire naturelle, générale et particulière. Però aquesta "Història natural, general i particular" depassa el caràcter que tindrà la "Història natural" decimonònica. Leclerc en va publicar 36 volums entre el 1749 i el 1778 i, pòstumament aparegueren vuit volums addicionals. En aquesta obra magna de més de trenta anys i en tota una altra sèrie de llibres i opuscles s'hi contenen aportacions originals, fonamentalment en la naturalística, però també en la matemàtica, l'astronomia, etc.


---

Johann Wolfgang Goethe va nàixer el 28 d'agost del 1749, el mateix any que Leclerc publicava el primer volum de la Història natural. Goethe és ara recordat sobretot per la seva obra literària (en vers, prosa i drama). Va viure 83 anys i això fa que cobreixi gairebé tot el període de la literatura clàssica alemanya, des del neoclassicisme fins al romanticisme. A la fonda influència literària, ja ben patent en vida, cal sumar les aportacions filosòfiques i en les ciències socials i naturals. En aquest darrer àmbit el propi Goethe destacava Zur Farbenlehre (Sobre una teoria de colors, 1810), però la història de la ciència posterior en remarca el paper de "precursor de la teoria de l'evolució".

---

François-Marie Arouet va nàixer el 21 de novembre de 1694, és a dir nou anys abans de Leclerc i cinquanta-cins anys abans de Goethe. El nom de Voltaire és un anagrama de Arovet l j (Arovet le jeune), que va començar a utilitzar a 24 anys. Contràriament als dos altres noms, el de Voltaire havia d'aixecar intenses polèmiques ja en vida i, encara més, després de la seva mort el 30 de maig del 1778. Ja abans d'utilitzar el seu famós pseudònim havia estat empresonat per escriure una obra contra el Regent. El 1726, arran d'un afer privat encara poc aclarit, fou desterrat a Anglaterra. En aquesta illa toparia amb un sistema polític i unes idees filosòfiques ben diferents a les de la França borbònica i catòlica. A l'etapa anglesa se succeiran períodes de construcció filosòfica (però també de recerca científica), primer al Châteu de Cirey (1729-1749), i després sota el mecentatge de Frederic de Prússia (1749-1753) i finalment a Ginebra (1749-1759). La independència de criteri en la seva defensa d'un despotisme il·lustrat li va valdre persecucions i expulsions d'aquells que l'haurien d'haver aplicat (dèspotes, però il·lustrats únicament en la pròpia conveniència). L'església catòlica el va voler vèncer després de mort, i per això va insistir sempre en la conversió en el llit de mort del seu antic enemic i va idear aquella frase de "galileu, m'has vençut". Em penso que els llibres de text d'ara ja no l'inclouen... crec.