Paul Wolfowitz és el 'neocon' per excel·lència. Alguns ens diuen que no li hem de dir 'neocon', ni a ell ni a ningú, que 'neocon' és un mot clau antisemita per dir 'judeocon'. Potser sí. Wolfowitz, en tot cas, no pot ser un conservador a seques: en la societat "tradicional", entre pogroms, feudalismes i garrotades, ho hauria tingut malament. I ho tindríem malament tots plegats si la direcció mundial passés dels 'neocons' als 'paleocons'. No perquè els paleocons ens retornessin a aquell obscurantisme 'tradicional', sinó perquè, en provar de retornar-nos-hi, ens trenquéssim tots el cap en un revolt de la història.
Sigui com sigui, els mitjons de Wolfowitz tenen un forat en el dit gros:
Quina és la moral de la faula? Que Wolfowitz no llença els mitjons perquè simplement tinguin un forat. Això contrasta amb el keynesianisme militar malbaratador del seu company de files, Bush. I contrasta amb el 'consumisme' com a recepta única de supervivència de l'economia mundial, on qualsevol mitjó tecnològic queda obsolet en un parell de mesos. Potser és que els mitjons de Wolfowitz són ben bé seus, i per això se'ls estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada