dissabte, 20 de gener de 2007

L'assassinat de Hrant Dink i el xovinisme turc armeniòfob

L'assassinat aquest divendres del periodista armeni d'Istanbul Hrant Dink (*15.9.1954), editor en cap del diari bilingüe turc-armeni Agos Gazetesi, ha colpit l'opinió pública mundial.

L'assassí, que podria ser Ogün Samast (Trabzon, 1990), va dir "havia disparat contra l'infidel". El poble armenià es defineix fonamentalment per la seva adscripció a l'Església Apostòlica Armeniana (o, en tot cas, a la seva escissió catòlica) i, únicament en les regions centrals (actualment integrades en la República d'Armènia) pren la llengua un caràcter predominant. Per això l'armeniofòbia a Turquia no té únicament un vessant nacional o lingüístic, sinó també religiós. En la pugna que hi ha des de fa uns anys entre els partits islamistes i els sectors nacionalistes turcs (recolzats en l'exèrcit) a les minories etno-religioses els hi toca el rebre.

Dins l'espectre d'atituds dels armenians d'Istanbul (i de la República de Turquia, en general), Hrant Dink ocupava una posició moderada, partidària d'una identitat dual, de "ciutadà turc" i d'"armenià nacional". Aquesta atitud, que en el seu temps era l'oficialment recolzada pels soldans otomans (qui foren els que crearen l'actual Patriarcat Armenià de Constantinoble, el 1461), ha caigut en desgràcia del 1923 ençà. S'argumenta que donat l'alt grau de turquització lingüística i identitària dels adeptes de l'Església Apostòlica Armeniana ja no hi ha lloc per parlar "d'armenis de Turquia". Però Hrant Dink també topava amb els sectors més radicals del poble armenià, tant dels qui viuen a la República d'Armènia com a la diàspora europea i nord-americana. A aquests els hi retreia una turcofòbia malaltissa i denunciava l'ús que en feien del genocidi armenià del 1915.

Un dels articles on argumentava justament això fou emprat per la justícia turca per acusar-lo d'"insultar la turquicitat". L'article adduit, el 301 del codi penal, castiga justament els insults a la turquicitat, a la República de Turquia o a la Gran Assemblea Nacional Turca. Curiosament, el punt 4 d'aquest article prohibeix fer servir la llei contra "expressions de pensament amb voluntat crítica". Una llista dels processos moguts en base a aquest articles d'ençà que entrà en vigor el 2005 ens mostra clarament la voluntat de coartar la llibertat d'expressió.

Si l'assassí de Dink el va triar, va ser justament perquè amb el seu processament les autoritats turques havien marcat el periodista. El xovinisme turc es presenta com l'eina necessària per les classes i castes dirigents de la República de Turquia per apagar el malcontentament de les classes populars. Els incontrolats s'extralimiten, i reben la condemna del mateix govern que alimenta l'odi basat en raons ètniques i religioses.