El Reagrupament Català que propugna ja de forma explícita l'ex-conseller Carretero com a candidatura diferenciada de cara a les eleccions del Parlament de Catalunya arriba tard i malament situat de cara a aquestes mateixes eleccions. Com més acceleri el seu treball de consolidació, més acceleradament convocaran eleccions des del tripartit. Naturalment, hi ha coses extrínseques que juguen a favor dels carreteristes. Per exemple, al PSOE l'interessa (i molt) dividir el vot "catalanista", ja que l'enfonsament anunciat (i no per anunciat, segur) d'ERC podria fer "trop forta" CiU. Des de CiU l'anàlisi és més complexa:
1. Reagrupament servirà per dividir vot de l'espai d'ERC, tot enfortint CiU indirectament. A més, la presència de Reagrupament servirà per "moderar" l'aspecte de CiU sense haver de moderar el programa.
2. Reagrupament també podria menjar-se espai de CiU. El discurs carreterista frega un cert tarannà "know-nothing", de desconfiança envers l'intervencionisme estatal, que Carretero tindrà més màniga per fer servir que no pas CiU (sempre pendent de no sembla massa "dretana" envers l'estil electoral demagògic del PSOE).
Ara com ara, és evident que Reagrupament farà malament de no ser un "reagrupador" d'altres forces desencantades del binomi CiU-ERC. Però ja podem preveure que amb tant aspirant a "salvador de Catalunya" com hi ha, qualsevol reagrupament serà parcial.
Dels reagrupaments que surin en la segona meitat del 2009, només reixirà qui sàpiga fer un programa realment trencador i engrescador. I surarà amb els vots dels trencadors i engrescadors, els quals, tinguem-ho clar, són una minoria ja d'entrada. Però aquesta minoria dóna per 10-15 diputats i, fins i tot amb menys, hom pot disposar d'una falca al Parlament al servei de l'ulterior creixement del reagrupament. El repte més important és saber posar les coses clares en les negociacions per formar govern. La qüestió de l'autodeterminació, en aquestes negociacions, l'han de tenir clara: o hi ha propostes concretes o no s'hi participa en el govern.
Però tot aquest escenari és idíl·lic. En els rengles de Reagrupament.cat, com també en els del Partit Republicà Català o en els de Força Catalunya o en els de Catalunya Acció, i si m'apureu també des de l'esquerra independentista, hi ha la idea que el problema han estat les "febleses" dels dirigents d'ERC (i de CiU). Sense comprendre que les "febleses" personals juguen un paper molt inferior a les determinacions que produeix la pròpia situació d'opressió nacional (i, molt especialment, de fragmentació territorial de la unitat nacional), els Carreteros i els Espots són condemnats a repetir els errors dels seus predecessors.
3 comentaris:
Que hi ha molta gent votant d’Esquerra descontenta no es cap secret. Suma-hi els Sobiranistes de CIU descontents amb Artur Mas per la seva ambigüitat i disposició de pactar amb qui sigui nomes per poder governar una Catalunya autonòmica... .Suma-hi, es una possibilitat, tots els petits grups Sobiranistes ajuntats en un de sol; (reagrupament). I el mes important, suma-hi 2 milions de catalans desenganyats dels actuals politics, farts de les preses de pel de Madrid... i (efecte Obama), amb la conclusió de: per provar una cosa nova res si perd... Tot plegat sumen molts vots; TOT ES POSSIBLE.
Estem al final d'un cicle polític. Els partits tradicionals tenen un missatge gastat que no engresca. Tenim un PP català que està limitat per la demanda contra l'Estatut, un PSC desacreditat per la crisi econòmica, una ERC en caiguda lliura, una CiU que no és carn ni peix. I de cop i volta apareix una candidatura fresca (encara pendent de rebre el suport de la societat civil) però que trenca amb l'ensopiment. El meu pronòstic electoral si té el suport de certes personalitats: 25 diputats (la majoria esgarrapats a ERC però uns quants a CiU, i algun del PSC i IC).
Certament tot és possible. El vot és lliure i no ve condicionat cap factor a-priorístic. Ara bé, és exagerat un optimisme que suposi que els "descontents" no seran tant o més "escèptics" davant de Carretero com ho són davant CiU i ERC. Val dir, és clar, que l'any i escaig que hi ha abans de les eleccions al Parlament pot convertir-se en un període de profundes transformacions si les tensions socials i les tensions nacionals augmenten.
Publica un comentari a l'entrada