El passat dijous 29, dia en el qual s'havia deixat entendre que els Estats Units farien un atac directe contra instal·lacions i posicions de l'Exèrcit Sirià, fou també el moment d'una votació en el Parlament britànic sobre aquest atac. La proposta del govern fou refusada per 285 vots contra 272. El premier britànic, Cameron, es va comprometre a no unir-se, en les actuals circumstàncies, a un atac nord-americà. Cameron també aprofità per carregar contra els laboristes per 1) fer el joc a Assad; 2) fer costat a Rússia; 3) perjudicar la "relació especial" del Regne Unit amb els Estats Units.
El cas és que aquest escenari es podria reproduir al Congrés nord-americà. Els congressistes "progressius" del Partit Demòcrata i els "minarquistes" del Partit Republicà podrien fer una concentració suficient de vots per batre la proposta d'Obama.
Això no obsta, perquè oficiosament es discuteixi un possible atac nocturn per al dijous 5 de setembre. Arribat el cas, Obama i Cameron podrien saltar-se els parers del respectius parlaments. Però la qüestió és més complexa. Fins i tot en cas d'atac, l'administració Obama ha assegurat que no té cap intenció d'aconseguir "un canvi de règim" a Síria. Més aviat es tractaria d'afeblir el govern i afavorir la continuació de la guerra civil. El marasme en el qual es troben Irac, Síria o Líbia és un escenari compatible amb la continuació d'extracció de recursos en benefici de les grans potències nord-atlàntiques. La idea clàssica del govern estable i dòcil del neocolonialisme podria prendre noves formes. Això explica també que dins de les elits dirigents anglo-americanes, si bé la posició majoritària sigui contrària al govern d'Assad, també hi ha consideracions contràries als combatents opositors, particularment pels vincles que tenen amb "Al-Caeda". Els esforços diplomàtics de Damasc i de Moscou, en bona mesura, s'adrecen a comunicar la idea que una eventual victòria dels "terroristes" conduiria a un caos en la regió, que afectaria greument els subministrament de petroli a les potències nord-atlàntiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada