Dels actuals 50 estats que conformen la República dels Estats Units d'Amèrica, n'hi ha dos, Maine i Virgínia Occidental, que són el producte de la secessió, respectivament, de Massachusetts i Virgínia. La secessió de Maine, escaiguda en el 1820, tingué lloc en el marc de les constitucions dels Estats Units i de Massachusetts i fou el resultat del Compromís de Missouri per mantindre un balanç entre els estats esclavistes del sud i els estats abolicionistes del nord. Maine, estat nordista per excel·lència, fornia així dos senadors addicionals a la causa corresponent.
El cas de Virgínia Occidental fou més traumàtic. La secessió de Virgínia Occidental fou un acord unilateral, defensat com una forma d'evitar les conseqüències de la secessió de Virgínia de la Unió. Virgínia Occidental fou admesa com a estat en 1863, en plena guerra de Secessió, i certament tenen arguments els qui diuen que es va violar la Constitució de Virgínia. El joc de legitimitats creuades, però, va fer que Virgínia Occidental no es reintegrés a Virgínia després de la guerra.
Hi ha hagut moltes més propostes. Fins i tot abans de la Constitució dels Estats Units, en el mateix 1776, Delaware es va separar de Pennsilvània. Teòricament, l'article 4 de la Constitució admet la possibilitat de fusionar dos o més estats en un de sol, sempre que les legislatures corresponents ho admetin. Però no hi ha hagut cap proposta sòlida en aquest sentit. Totes les propostes han consistit en l'escissió d'un estat o en la conformació d'un nou estat a partir de territoris limítrofs de diversos estats (com la proposta d'un Estat de Jefferson entre Califòrnia i Oregon).
El proper mes de novembre se sotmetrà a referèndum una d'aquestes propostes, la de Colorado del Nord. "Northern Colorado" sol referir-se, com a indicatiu geogràfic, als comtats nord-orientals d'aquest estat nord-americà. En alguna ocasió anterior, hom havia pensat en un "Colorado del Nord" integrat també per comtats veïns de Nebraska i de Kansas. Els límits de Colorado només poden ser modificats per una esmena a la Constitució de Colorado.
L'actual proposta de Colorado del Nord té una sèrie de raons. El comtat de Weld, centre de la proposta, pateix un dèficit fiscal respecte de Colorado, fonamentalment pel fet que és una regió rica en petroli i gas. Els ingressos fiscals per aquestes matèries primeres no són compensats pels serveis estatals.
També cal remarcar la divisòria entre conservadors i liberals. En termes generals, Colorado del Nord és més conservador que Colorado. El Parlament de Colorado té majoria demòcrata, i alguns projectes legislatius han estat contestats pels republicans: control d'armaments, legislació en favor de les energies renovables, lleis sobre el tractament humanitari del bestiar, etc. Ha estat el debat sobre la llei de producció de petroli i de gas, finalment no aprovada, la que ha esperonat el moviment secessionista de Weld County, amb el suport de Mike Freeman, Sean Conway i Douglas Rademacher.
La proposta de Freeman et al. convidava, a banda de Weld, els comtats de Morgan, Logan, Sedgwick, Phillips, Washington, Yuma i Kit Carson. També algun comtat de Nebraska s'hi ha interessat en les darreres setmanes. Fora del "Colorado del Nord" geogràfic, algunes persones dels comtats de les planes orientals de Colorado també s'hi han interessat.
El 8 de juliol hi hagué una trobada en Akron de representants de 10 comtats. El Pla A dels reunits és la secessió (sense tancar la porta a incorporar més comtats de Colorado o de Kansas). Però també contemplen un Pla B, consistent en una esmena a la constitució de Colorado perquè cada comtat tingui un senador (actualment, els 35 senadors són elegits per circumscripcions unipersonals diferents dels comtats).
El 23 de juliol, el comtat de Cheyenne aprovà sotmetre a consulta popular si aprovarien la integració en un estat de Colorado del Nord. Aquesta setmana, la mateixa decisió prengueren a Weld el dia 29. En tots dos casos, la consulta tindrà lloc el mes de novembre.
La proposta de Colorado del Nord tindria un impacte en la política nord-americana, ja que el nou estat tindria 2 representants en el Senat federal. Donada la correlació de forces entre demòcrates i republicans, és explicable la reacció que genera la proposta. Els demòcrates ho contemplen amb horror. Els republicans ho consideren un símptoma de la "guerra" contra l'Amèrica Rural, que les metròpolis liberals menen contra els comtats conservadors. Però és evident també que tenen els lobbies petroliers en aquesta pugna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada