La mobilitat des de Madrid com a factor en la propagació de la pandèmia covid-19 a Espanya

Les dades preliminars de la primera ronda de l’estudi nacional de sero-epidemiologia de la infecció per SARS-CoV-2 a Espanya constataven que la major prevalença d’IgG anti-SARS-CoV-2 es troba a la Meseta Central. Les dades de casos confirmats, d’altra banda, ja assenyalaven aquesta tendència. Un grup d’investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos (IFISC), de Palma de Mallorca, encapçalat per Mattia Mazzoli, han comunicat aquesta setmana un estudi sobre com la mobilitat afectà la dispersió de l’epidèmia de covid-19 a Espanya. Mazzoli et al. recorden la importància de conèixer aquests efectes per orientar la política de quarantenes massives i de reobertures selectives. La intensitat de mobilitat entre regions es relaciona amb situacions de “multi-sembra”, és a dir de diverses introduccions independents d’una epidèmia en una localitat a partir d’una altra. Com que són introduccions independents, l’impacte pot afectar àrees separades de la xarxa local de contactes. Això condiciona en poc temps un augment de la incidència local que, a més, es fa difícil de seguir pels serveis de vigilància epidemiològica. Hom afirmà, en declarar l’estat d’alarma a Espanya, que “el virus no entén de territoris”, però l’elevada heterogeneïtat d’incidència de la malaltia ha obligat a fer una desescalada territorialitzada. Mazzoli et al. troben que la incidència local de covid-19 es correlaciona fortament amb la mobilitat de les primeres setmanes en direcció cap a Madrid i des de Madrid.


Incidència acumulada de casos de covid-19 a data de 18 d’abril del 2020

Mobilitat i multi-sembra

Mattia Mazzoli compta amb una beca FPI de la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern Balear i del Fons Social Europeu. Mazzoli, Sandro Meloni i José Javier Ramasco participen en el projecte Distancia-COVID del CSIC, que compta amb finançament d’AENA, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitat, l’AEI i el FEDER. Mazzoli, Meloni i Ramasco treballen al Instituto de Física Interdisciplinar y Sistemas Complejos (IFISC), organisme compartit pel CSIC i la Universitat de les Illes Balears, amb seu a Palma. David Matero i Alberto Hernando treballen a Kido Dynamics, SA, empresa amb seu a Losena.

L’OMS declarà la covid-19 com a pandèmia l’11 de març. A principi de maig, la xifra de casos registrats era de 3,5 milions, amb 240.000 morts. Europa és el continent més afectat en termes de defuncions. A mitjan febrer, Itàlia ja reportava casos de transmissió local. Madrid fou la primera ciutat espanyola en arribar als 100 casos confirmats, el 6 de març. La setmana següent començaren a aplicar-s’hi mesures de tancament d’edificis i d’activitats públiques, com ara les universitats. Ja en aquell moment s’alertà del risc de mobilitat que això comportava, car nombroses persones que viuen a Madrid per feina o estudis optaren per retornar a la província d’origen, on de fet moltes persones tornaven ja de manera habitual gairebé cada cap de setmana. El 14 de març, el Govern d’Espanya declarà l’estat d’alarma, i aprovà mesures com la reducció del 50% del transport públic i el tancament d’edificis i activitats del sector públic. La mobilitat individual fou reduïda a les activitats essencials: compra de queviures, visita mèdica, assistència a farmàcies, anar a la feina, etc. La mobilitat interprovincial fou reduïda als desplaçaments laborals. Bona part del sector econòmic, però, queda de fet en suspens, bo i exceptuant la logística i el transport, la construcció, l’agricultura i la indústria. El 29 de març es decretà una “hivernació econòmica”, que suspenia totes les activitats laborals no essencials. El 13 d’abril se suspengué aquesta “hivernació econòmica” i s’inicià l’actual procés de “desescalada”.

En aquest estudi, Mazzoli et al. consideren com a unitats geogràfiques bàsiques d’Espanya les 50 províncies i les 2 ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, que es corresponen a les àrees NUTS 3. La mobilitat interprovincial fou inferida a partir de registres anonimitzats de l’activitat de xarxes de telecomunicació per Kido Dynamics. La base de dades utilitzada conté uns 13 milions de dispositius amb patrons de mobilitat diària únics, integrats per una sèrie de viatges i de visites. Un “viatge” seria la seqüència de registres per dispositius que són únicament compatibles amb desplaçaments de 5 km/h en finestres horàries. Una “estada” seria qualsevol seqüència de registres consecutius que no constitueixen “viatges”. Cada dispositiu té assignada una província de residència d’acord amb la localitat més comuna de les estades fora d’hores d’oficina. Així doncs, una “visita” és una estada fora d’aquesta província. Algunes d’aquestes visites poden classificar-se com a pròpies d’estades de cap de setmana.

Malgrat que les dades són anonimitzades, Mazzoli et al. hi han afegit a més un soroll laplacià no-esbiaixat a tots els valors agregats per tal d’evitar qualsevol identificació personal.

Des de l’inici de la pandèmia fins el 13 d’abril del 2020

Mazzoli et al. defineixen una sèrie de trets clau de la dispersió del SARS-CoV-2 d’acord amb les corbes epidèmiques d’incidència i mortalitat diàries des de l’inici de l’epidèmia el 25 de febrer fins el 13 d’abril. A partir del 13 d’abril, la intensificació diagnòstica entrà en una nova fase. De tota manera, ja abans del 13 d’abril, es nota l’efecte de “cap de setmana” en la realització de proves i report de resultats, de manera que cal aplicar a les dades diàries unes mitjanes mòbils de tres dies. Amb aquesta correcció es considera inici local de la pandèmia de covid-19 el moment en el que s’arriba a una incidència superior a 7 casos per cada 100.000 hab. Per a cada província es calcula el temps en el que tingué lloc el pic de casos.

El total de viatges de cada província en direcció a Madrid (anades + tornades) en la setmana prèvia a l’inici local de la pandèmia és dividit per la població.

Mazzoli et al. troben correlacions entre l’altura del pic d’incidència i el temps entre l’inici local i el pic local de cada província. Aquesta correlació mostra que els brots provincials tenen comportaments similars, si bé difereixen en el temps d’aparició. També hi ha una relació entre la incidència màxima i el retard de l’aparició local respecte del 6 de març. El temps d’aparició local, d’altra banda, es troba altament relacionat amb els viatges totals d’anada i tornada de Madrid en la setmana prèvia a l’inici del brot provincial. S’aparten d’aquesta relació La Rioja i Álava, cosa explicable si atenem que en aquestes províncies l’inici es vinculà a un clúster de casos relacionats amb un convit de noces.
La relació entre l’altura del pic provincial d’incidència i la intensitat de mobilitat amb Madrid en termes de viatges/població indicaria la importància de la multi-sembra, és a dir de l’arribada a la província de diversos casos independents. D’aquesta relació s’aparten, però, Ávila, Cuenca, Guadalajara i Toledo, que semblen funcionar més aviat com a àrea metropolitana de Madrid, i que tenen un comportament més semblant al de la província de Madrid.

Mazzoli et al. troben relacions semblants si hom es fixa en la mortalitat per comptes de la incidència. En aquest cas, es considera l’inici local l’arribada a 1 defunció per cada milió d’habitants. Val a dir, però, que el pic de mortalitat no es troba tan fortament relacionat amb el temps d’inici de mortalitat, sinó més aviat amb la diferència d’aquest temps i el 6 de març. Com més elevada és la mobilitat amb Madrid, més ràpidament augmenta la mortalitat provincial per covid-19.

El factor de la mobilitat en una resposta de salut pública eficient

El 6 de març del 2020, Madrid arribava als 100 casos diagnosticats de covid-19. Els 51 territoris restants arribaren a xifres semblants més tard (les més tardanes foren Almeria, Cadis, Huelva i Sevilla). Les mesures de confinament del 14 de març i del 29 de març s’adoptaren de manera uniforme a tot Espanya. La majoria de províncies arribaren al pic epidèmic entre aquestes dues dates. La mobilitat de cada província amb Madrid es relacionà amb l’altura dels pics d’incidència i de mortalitat, i es correlacionà millor amb la mobilitat relacionada amb el cap de setmana anterior a l’inici del brot provincial, sobretot quan aquesta fou anterior al 14 de març. Mazzotti et al. consideren encertada la política que cercà la suspensió de tot viatge no-essencial en primer terme (14 de març) i que només en un segon terme (29 de març) cercà la suspensió dels viatges laborals de cada dia.

Lligams:
- Effects of mobility and multi-seeding on the propagation of the COVID-19 in Spain. Mattia Mazzoli, David Mateo, Alberto Hernando, Sandro Meloni, Jose Javier Ramasco. doi: https://doi.org/10.1101/2020.05.09.20096339 (2020)