La Penya del Moro: 25 segles ens contemplen

Farem la visita de cap d'any a la Penya del Moro. Aquest cim de la Serra de Collserola (277 metres d'alçada), situat entre els termes municipals de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, rep aquest nom per unes runes que, per l'antigor, la saviesa popular ha atribuït als moros. No és ben bé així, si és que no fem servir aquella acepció de "moro" que cobreix tota carn "no batejada". El cert és que sí que eren batejats els constructors de la Torre de Guaita circular que constitueix l'edifici més pregon del cim. Aquesta Torre de Guaita es construí a l'alta edat mitjana, donat la vista privilegiada que té l'indret, que domina tot el Baix Llobregat i el seu litoral. Consolidada la frontera sud amb la conquesta i repoblació del Penedès, aquest castell i d'altres similars perdé rellevància i fou abandonat. Amb el còrrer dels temps la gent l'atribuí, equivocadament, als moros. Fos com fos, la Torre era encara un refugi potencial de bandolers i guerrillers i, per aquest fet, fou dinamitat en el segle XVIII. El que ni moderns ni mitjavals no sabien és que l'indret havia estat poblat en temps pre-romans. Fet i fet, la torre mitjaval havia aprofitat com a fonament una torre rectangular de l'època ibèrica. Les excavacions del poblat ibèric que envoltava aquesta darrera torre tingueren lloc entre el 1972 i el 1990. Això ha permès de datar el poblament en dues èpoques diferents, una primera en el segle VI a.C., i una segona a cavall dels segles V i IV a.C. L'alçada de la Penya pel vessant de solana, i l'accessibilitat pel camí del vessant contrari, de no gaire pendent, permetia alhora una relativa protecció i un bon abastiment d'aigua a partir de les fonts properes.


La Penya del Moro (277 m) des de la Carretera de Can Solanes (Sant Just Desvern). Aquest cim és constituït per pissarres, formades en el període Silúric (fa 430 milions d'anys), i que constitueixen una de les principals formacions geològiques de Collserola.


Un camí ens porta pel vessant de nord-est fins al cim, on destaca la torre mitjaval


El vessant meridional de la Penya és més abrupte. A través d'ell la vista queda impèdita, tot dominant el curs final del Llobregat. A la imatge, en primer terme, Sant Feliu de Llobregat, i en darrer terme, passat el riu, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló


La torre mitjaval queda avui en bona part coberta sota terra. La part més alta ha desaparegut. Hom suposa que fou dinamitada en el segle XVIII, dins de les mesures fetes per evitar que construccions militars "obsoletes" fossin reaprofitades per bandolers o guerrillers.


Dins la planta de la torre circular s'hi distingeix un interior de pedres poc treballades però ben lligades amb morter i un exterior de pedres més grosses i allisades.


En un dels cantons de la torre circular aflora aquest bassament. En realitat es correspon a una torre de planta rectangular de l'època ibèrica antiga (segles VI-IV a.C.).


Entre els segles VI i IV a.C., la Penya del Moro fou ocupada per un poblat ibèric, amb un grapat de cases de planta rectangular i amb parets de pedra licorella, mig retallades en la roca. Les cases, per norma general, són d'una única cambra, pavimentades de fang trepitjat, i amb la llar de foc al centre. Les excavacions realitzades entre el 1972 i el 1990 van trobar restes de ceràmica àtica, coríntia, jònica, fenícia, púnica, massaliota, etc. Al redòs d'aquestes influències culturals, gregues i fenícies, neix la civilització ibèrica, tal com testimonia una inscripció en plom en alfabet ibèric trobada en aquesta mateixa localitat i datada del tercer quart del segle IV a.C.

Lligams:

- Penya del Moro, del Grup Alnus.

- Informació sobre el castell mitjaval a castillos.net.