Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dijous, 17 de gener del 2008
L'eròtica de l'antropofàgia ("El caníbal", Isabel Clara Simó, Columna, 2007)
Des d'un punt de vista de comportament animal hom defineix el canibalisme com la ingesta de carn d'un individu de la mateixa espècie. En l'espècie humana, el canibalisme, esdevingut tabú, es reserva a situacions límit de supervivència, o com a ritual bé sigui bèl•lic (la ingesta dels cadàvers dels vençuts) o funerari (la ingesta de carn dels morts del propi grup). A "El caníbal", Isabel Clara Simó s'hi refereix a un altre tipus de canibalisme, que possiblement és el que de tant en tant més sovint esquitxa els titulars de la premsa occidental. Pensem, per exemple, en el cas de l'assassinat de la jove texana Jana Shearer. En aquest cas, el canibalisme de l'assassí representa el punt culminat d'una relació abusiva, que cerca l'anul•lació i la dependència completes de la víctima, fins i tot després de morta. D'altres casos de canibalisme són més complexos, com el de Bernd Jürgen Brandes, canibalitzat voluntàriament per Armin Meiwes. Amb consentiment o sense (i tenim present la relativitat del concepte de consentiment), tots aquests casos impliquen un homicidi, i tot i així, la indignació popular contra els perpetradors es fonamenta més en el canibalisme que en l'assassinat. I encara més que en el canibalisme, en la desviació sexual implícita.
Simó parteix d'aquest fet, d'aquesta associació entre la ingestió i la sexualitat, entre el desig sexual i el desig de clavar-hi una queixalada. També parteix del carnivorisme humà, que implica la criança, matança, trossejament i cuinat d'animals no-humans. La sofisticació culinària i la sofisticació sexual convergeixen en el protagonista, Blai. Sota l'aparença d'un individu gris i solitari, que mena la vida a base d'inèrcies, s'hi amaga una vida interior magmàtica. De tant en tant, aquests corrents emergeixen, i així Blai deixa els estudis per cercar treball, deixa després una prometedora feina en un escorxador per dedicar-se a cuinar en un bar de menús, i deixa aquesta cuina de combat per l'alta cuina d'un restaurant de Lloret.
Simó defuig, però, la visió del canibalisme com a coronació del maltractament absolut contra la dona. La dona de Blai mor, violentament, però a mans d'altri. Blai se la troba. En el seu cas, el canibalisme és l'única forma de recuperar-la, per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada