És en temps de duresa i d'incertesa (o de certesa meridiana en la inevitable catàstrofe) que un dia com avui pren tot el sentit. Els dijous, en la setmana cristiana, són dies nodals: hom arriba al màxim (Sant Sopar) per deixar pas tot seguit a l'angoixa (fins al punt de suar sang) i a l'acceptació (fes la teva voluntat i no la meva). Dijous obria pas als divendres i dissabte de penitència piscívora. I més que cap altre el Dijous Gras: el darrer dijous lliure abans de la Quaresma. La Setmana de Carnestoltes concentra en el seu costumari el pas de la disbauxa (la truita) a l'expiació (enterro de la sardina).
El Carnestoltes és la més anticristiana de totes les festes del calendari cristià, i la més cristiana de la dels calendaris pagans. Hereu de les Saturnàlia, avui queda reduït a disfresses de criatures. Si més no, les cases de disfresses avui compaginen la temporada de primavera (Carnestoltes) amb la de tardor (la Castanyada). Els adults també es disfressen de lluentons, és clar, per una data i l'altra. I, de fet, tot l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada