dimecres, 25 de febrer del 2009

Missatge automàtic (I)

L'escriptura lliure o automàtica parteix del concepte d'una línia de consciència, una mena de torrentada d'idees o ocurrències que no mena enlloc o que sí mena, però sempre de forma provisional. Són situacions d'atrapadatge on més necessari es fa escoltar-se i llegir-se. Els diàlegs insubstancials o, encara més, els monòlegs monòtons, esquitxats de "sí" i "d'acord" i "segurament" són exemples d'aquestes situacions. El més complicat en aquests casos és que el temps s'atura. S'atura. Però el pensament no ho fa. Queda atrapat com en un embassament. I això pot ser positiu per entendre's, i negatiu perquè condueix a uns desbordaments de natura perillosíssima. La sensació cíclica contrasta vivament amb la idea de la ment linial. Però quina és més certa? La ment humana viu contínuament sotmesa a cicles: cicles de dia i nit, cicles setmanals (ja sabem que és una convenció, però ments humanes senceres hi viuen), cicles mensuals (una altra convenció) i cicles anuals. I encara cicles més llargs, emmarcats en el cicle total.