dissabte, 28 de febrer de 2009

Les eleccions judicials a debat (John Grisham: L'apel·lació; tr. Carles Urritz, Rosa dels Vents, 2008)


John Grisham (*Jonesboro, Arkansas, 8.2.1955) enllestia l'1 d'octubre de 2007 la que és ara la seva penúltima novel·la (The Appeal, Doubleday, 2008), que ha estat traduït per Carles Urritz (la Rosa dels Vents, setembre de 2008). La tesi de la novel·la és clara: els advocats de demandes constitueixen una garantia fonamental en les societats modernes (i en la nord-americana, en particular) contra els abusos de les grans corporacions, les irresponsabilitats mèdiques, els defectes de fabricació, etc. És per això que circula amb tanta profusió el tòpic que situa estats com Mississippi com un paradís on qualsevol pelacanyes pot fer-se milionari si rellisca amb la pell de plàtan adequada en el moment precís. A partir d'una demanda d'una dona jove que ha perdut, morts de càncer, el marit i el fill, com a conseqüència de l'aigua contaminada per la negligència d'una companyia química, Grisham edifica una trama on apareixen advocats, jutges, empresaris i damnificats. Les disparitats de classe, però també les disparitats entre Mississippi i les metròpolis de la East Coast, són contrastades amb profusió i, progressivament, el narrador es veu obligat a abandonar el to neutre inicial. Com superar una sentència desfavorable en un tribunal inferior? Molt senzill, aprofitem que el Tribunal Suprem de Mississippi és d'elecció directa per col·locar un membre "addicte". El mèrit de Grisham és retratar com s'aconsegueix un membre "addicte" i com se'l fa guanyar. La clau de tot plegat és recobrir l'objectiu final (un Tribunal Suprem que desestimi virtualment totes les demandes) amb la sèrie de mots d'ordre que caracteritzen el conservadorisme nord-americà contemporani: "santedat del matrimoni", "valors religiosos", "duresa contra el crim", "dret de dur armes", etc. A Grisham no li passa per alt la contradicció entre aquest conservadorisme popular de base religiosa amb el conservadorisme corporatiu de base econòmica. Ara bé, com a recepta, Grisham no recomana la fi de les eleccions judicials, "simplement" que no es permeti que els diners privats intervinguin en aquesta mena d'eleccions. No obstant això, no sembla que aquesta sigui la solució. Al capdavall, les normes sobre finançament electoral als Estats Units són tan estrictes com inefectives: al voltant dels processos electorals s'hi mou tota una indústria i una tècnica. El remei, en tot cas, també apareix a la novel·la. Quan el conservador modest (o, com a molt, de classe mitjana) topa amb els abusos i les incompetències en carn pròpia i veu com els seus companys de viatge li assenyalen el camí de l'abnegació i de posar-se sempre al costat del més fort, quelcom s'esberla. Thomas Frank a "What's the Matter With Kansas" (2004) analitzava els cent anys que separen el populisme d'esquerres del Mig Oest americà de finals del segle XIX amb el populisme conservador dels nostres dies. Unes explicacions d'aquesta transformació les podrem veure en forma de documentari en els propers mesos.