Com que aspirem a conservar una "disponibilitat permanent" d'esperit cal que ens esforcem per ser persones d'escasses conviccions. I per començar, cal combatre les conviccions segons les quals “no-hi-ha-alternativa-al-millor-dels-móns-possibles-que-és-casualment-aquest”
dilluns, 16 de febrer del 2009
No a l'acomiadament lliure
"No al despido libre" deia un rètol lluminós a una llibreria de la Via Augusta. No és, a colp d'ull d'un barcelonès de la part forana, una zona propícia per a reivindicacions proletàries. Però el cas és que l'augment rampant de la taxa de desocupació a Barcelona, les dificultats per trobar-hi feina i la precarització dels llocs de treball existents assoleix ja uns efectes socials considerables, també en forma de caiguda de consum de llibres i revistes. En moments d'inseguretat el lloro es queda sense xocolata: però és que ara no és un moment d'inseguretat sinó de seguretat ferma en un horitzó fosc. Amb acomiadament lliure o sense llibertat, les perspectives no serien gaire diferents (diguin el que diguin l'acomiadament mitjà és força barat). Però la gent pensa que, com a mínim, que els acomiadadors paguin.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada