El 19 de desembre del 2019, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma de Catalunya, dictà la sentència del procediment abreujat contra el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra i Pla, per la qüestió de la retirada d'una pancarta de suport als presos del Procés del balcó del Palau de la Generalitat. Torra era declarat culpable d'un delicte de desobediència contra l'Administració Pública per no haver-la retirat amb prou celeritat, i se li imposava una pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius.
La sentència del TSJC no és ferma, i Torra havia anunciat la intenció d'interposar-hi un recurs davant del Tribunal Suprem. El PP, Cs i VOX feren sol·licituds davant de la Junta Electoral Provincial de Barcelona per tal que es procedís al cessament de Torra com a diputat electe del Parlament de Catalunya. Interpretaven també que aquest cessament comportava la destitució com a President de la Generalitat. La Junta Electoral de Barcelona desestimà aquestes sol·licituds.
Llavors, PP, Cs i VOX continuaren el procediment davant de la Junta Electoral Central. De la reunió d'ahir de la JEC s'ha avançat un acord sobre el cas Torra (expedient 251/628) però també sobre el cas Junqueras. En el cas d'Oriol Junqueras, la JEC el considera inhabilitat per a prendre possessió de l'acta d'eurodiputat i, en conseqüència, li denega la immunitat associada a aquest càrrec representatiu.
Pel que fa a l'expedient 251/628, la JEC declara que la sentència del TSJC implica automàticament la inelegibilitat sobrevinguda de Torra. Així doncs, la JEC acordaria deixar sense efecte la credencial de diputat electe a Torra. Correspondria, doncs, a la Junta Electoral Provincial de Barcelona de declarar la vacant corresponent i d'expedir la credencial al següent candidat de la llista de Junts per Catalunya.
Dels 13 membres de la JEC, n'hi ha 6 que presentaran un vot particular. Aquests 6 membres de la JEC consideren que les juntes electorals no poden adoptar les resolucions que exigien PP, Cs i VOX.
L'acord de la JEC no és aplicable fins que sigui publicat. Tot i amb tot, Lorena Roldán, de Cs, ja es refereix a Torra com a "ex-president de la Generalitat". El cas és que Torra ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta decisió davant del Tribunal Suprem. Queda per veure quina serà l'actuació de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, però també de la Mesa del Parlament. La Mesa del Parlament s'ha reunit avui a les 13h. A les 13h30 ho ha fet la Junta de Portaveus. Hi ha convocat un Ple del Parlament a les 17h, amb un únic punt de l'ordre del dia:
- la compareixença del president de la Generalitat davant el Ple "amb motiu de l'agressió a l'Estatut d'Autonomia i les institucions catalanes.
PP, Cs i VOX han considerat aquesta compareixença com un desafiament en ell mateix. També han aixecat polseguera les declaracions d'Adriana Lastra, del PSOE, qüestionant la competència de la JEC en la matèria. Comentaristes d'esquerres han assenyalat que han estat els membres conservadors de la JEC els qui han imposat aquest acord, i que fins i tot els primers en anunciar-ho fossin dirigents del PP. Per a alguns, es tractaria d'una maniobra per impedir la investidura de Pedro Sánchez i per sabotejar possibles acords pressupostaris en perjudici dels interessos de les classes adinerades.
La polarització entre progressistes i conservadors es manifesta intensament en el debat d'investidura que ha començat aquest matí en el Congrés. Això paradoxalment podria facilitar la investidura de Sánchez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada