Epidemiologia: El certificat COVID digital de la Unió Europea, com d’altres instruments anàlegs, ofereix una prova de vaccinació contra la covid-19, de recuperació post-infecció o d’un test negatiu recent. S’empra per poder accedir als espais o activitats que ho requereixen. Com d’efectiva ha estat aquesta mesura? Miquel Oliu-Barton, Bary S. R. Pradelski i Nicolas Woloszko són els primers autors d’un article a Nature Communications que ofereix una estimació del certificat pel que fa a la vaccinació a França, Alemanya i Itàlia. Per fer-ho utilitzen contrafactuals construïts a través d’una teoria de difusió de la innovació. L’anunci dels certificats COVID al llarg de l’estiu del 2021 s’associaren amb un augment de la vaccinació a França del 13 punts percentuals de la població total (amb un interval de confiança del 95% entre 9,7 i 14,9), mentre que a Alemanya fou de 6,2 (2,6-6,9) i a Itàlia de 9,7 (5,4-12,3). D’aquesta associació, però, no es pot inferir directament una causalitat. Sigui com sigui, d’aquestes xifres es desprèn que la introducció del certificat s’associació amb la prevenció de 3979 morts a França (3453-4298 en un interval de confiança del 95%), de 1133 a Alemanya (-312 a 1358 en un interval de confiança del 95%) i de 1331 a Itàlia (502-1794). Alhora això es traduí en la prevenció d’unes pèrdues sobre el producte interior brut de 6.000 milions d’euros a França (5,9-6,1), de 1.400 milions a Alemanya (1,3-1,5) i de 2.100 milions a Itàlia (2,0-2,2). És a França especialment on l’aplicació dels certificats covid previngueren una alta ocupació de les unitats de cures intensives.
La introducció del certificat covid a França, Alemanya i Itàlia conduí a un nombre de vaccinacions més elevat del que no pas hom esperaria d’acord amb l’evolució prèvia de la campanya de vaccinació
Els certificats com a eina política
La pandèmia de covid-19 ha fet que molts governs apliquessin polítiques abans impensables. Quan la Xina prengué mesures draconianes a Wuhan a final de gener, resultava inimaginable fer quelcom semblant a Europa. Certament, a Europa la política no ha estat gairebé mai la de “covid zero”, i les mesures preses s’han orientat a “aplanar la corba” per tal de protegir els sistemes sanitaris. En la primera i segona onada, se’ns deia, es tractava de guanyar temps mentre que no hi hagués vaccins o tractaments a l’abast. Sota aquesta premissa es tancaven activitats públiques, es limitaven els contactes socials i es restringia la mobilitat. Les mesures es prenien d’acord amb simulacions matemàtiques.
Els certificats COVID són una d’aquestes mesures. En general, un certificat COVID certifica la vaccinació anti-covid-19, la recuperació post-infecció o un test negatiu recent. En tots tres casos es considera que la persona dipositària d’un certificat COVID té un menor risc de transmetre el virus o de patir una forma severa de la covid-19 i, en conseqüència, no se li apliquen les mesures restrictives de la població general. Els detractors, és clar, alertaven dels perills ètics i polítics d’aquesta discriminació o de l’accés a informació personal. Els defensors, per contra, consideraven els certificats com una forma de garantir una interaccions socials segures. Més endavant els defensors dels certificats consideraven que era una forma de promoure la vaccinació.
Oliu-Barton et al sostenen que l’efecte incentivador de la vaccinació per part dels certificats COVID n’ha estat l’aspecte més beneficiós en termes sanitaris i econòmics.
El certificat COVID digital de la UE fou acordat el juny del 2021. Paulatinament, diversos estats membres de la UE adoptaren l’exigència del certificat per a moltes activitats. França, Alemanya i Itàlia són els estats que han estudiat Oliu-Barton et al. França (des del 12 de juliol del 2021), Itàlia (des del 22 de juliol) i Alemanya (des del 10 d’agost) empraren el certificat com a criteri per regular l’entrada a instal·lacions i activitats públiques, restaurants, cafès, bars, botigues, etc. A França i a Itàlia el criteri era d’exigència generalitzada. A Alemanya únicament eren requerits en les regions on la incidència setmanal de covid-19 fos superior a 35 casos per cada 100.000 habitants, cosa que d’altra banda era ben freqüent.
Com els certificats COVID esperonaren la vaccinació
Oliu-Barton utilitzen la teoria de difusió de la innovació per construir el contrafactual de l’evolució de la vaccinació anti-covid-19 a França, Itàlia i Alemanya sense la intervenció que suposaren els certificats COVID. Al capdavall, aquesta intervenció era una innovació. Com tota innovació, era adoptada per individus “pioners” i després per individus “seguidors”. El model resultant es basa en la teoria de creixement amb un límit de capacitat i contempla dos paràmetres crítics: el “coeficient d’innovació” i el “coeficient d’imitació”. En aquesta cas, el “coeficient d’innovació” és la taxa instantània a la qual una persona no-vaccinada opta per fer-se vaccinar. El “coeficient d’imitació” és la taxa a la qual una persona no-vaccinada és influïda pel percentatge de persones vaccinades alhora de prendre la seva decisió personal.
Quan s’anuncià l’entrada en vigor del certificat covid, a França el 53,8% de la població havia rebut almenys una dosi de vaccí anti-covid-19. A Alemanya aquesta xifra era del 62,5%. A Itàlia, del 61,6%. A final del 2021, aquestes xifres havien pujat al 78,2% a França; 73,5% a Alemanya; i 80,1% a Itàlia.
Segons el contrafactual d’Oliu-Barton et al., és a dir sense certificat covid, les xifres a final d’any de percentatge de persones que haurien rebut una dosi de vaccí seria del 65,2% a França, 67,3% a Alemanya i 70,4% a Itàlia. Així doncs, se’n deriva un 13% de diferència a França, un 6% a Alemanya i un 10% a Itàlia.
Val a dir que els certificats covid continuaren després de l’estiu. S’incorporà de vegades el requeriment de presentar-lo per accedir al centre de treball. Alhora, s’integrava en el certificat l’exigència d’una dosi de record més enllà de la pauta inicial de vaccinació. És interessant veure que l’efecte del certificat és notable des de l’estiu tant a França com a Itàlia. Per contra, a Alemanya només se’n veu un efecte notable a partir del mes de novembre del 2021, quan començaren a exigir-se els certificats en els centres de treball. En el cas de França i Itàlia, Oliu-Barton et al. constaten que l’impacte promocional de la vaccinació dels certificat fou superior entre la població més jove.
Oliu-Barton et al. constaten que l’efecte de l’anunci del certificat fou sobretot de caire nacional, seguint un ritme a cada país d’acord amb la normativa aplicada pels respectius governs estatals.
Entre els majors de 60 anys, el certificat covid esperonà la vaccinació d’un 8,9% addicional a França (8,0-9,4 segons l’interval de confiança del 95%). La xifra d’Itàlia és més modesta: 4,4% (2,9-5,2).
Oliu-Barton et al. fan ús del mètode economètric de control sintètic. Per això construeixen contrafactuals per a cadascun dels tres països d’acord amb una mitjana ponderada dels països que no aplicaren el certificat covid. Les trajectòries obtingudes entren en els intervals de confiança del model de difusió d’innovació, si més no fins al setembre del 2021 (quan el nombre de països que no empraven el certificat era ja ben minso). Aquesta comprovació és necessària per certificar que “xocs exògens” com la difusió de la variant Delta (des de final de juny) no interferí en aquestes estimacions.
L’impacte del certificat sobre la salut
Atenent als valors de protecció dels vaccins que indica la literatura científica, Oliu-Barton et al. estimen l’efecte de la protecció directa dels vaccins administrats arran de la introducció dels certificats covid.
Segons el mètode de contrafactuals, estimen que a França s’evitaren 32.065 ingressos hospitalaris (26566-35306 com a interval de confiança del 95%). A Alemanya aquesta xifra fou de 5229 (-1774 a 6822). A Itàlia la xifra seria de 8735 (2999-12261). Això es tradueix en un estalvi de morts de 3979 (3453-4298) a França, de 1133 a Alemanya (-312 a 1358) i de 1331 a Itàlia (502-1794). Sense el certificat, a França hi hauria hagut un 31,3% més d’hospitalitzacions; un 15,5% més a Itàlia; i un 5,0% més a Alemanya.
Impacte dels certificats covid en l’activitat econòmica
Inicialment, l’atenció sobre el valor econòmic dels certificats covid se centrà en el fet que esperonaria la recuperació econòmica a curt termini a mesura que la gent ja vaccinada reprengués activitats econòmiques presencials (treball presencial, consum presencial, etc.). Addicionalment hi ha un efecte indirecte que deriva d’evitar d’haver de reintroduir restriccions.
Oliu-Barton et al. empren les estimacions de l’OCDE Weekly Tracker. Arriben a estimar que gràcies a l’esperonament de la vaccinació, els certificats estalviaren a l’economia de França 6.000 milions d’euros. L’efecte a Alemanya (1.400 milions d’euros) i a Itàlia (2.100 milions d’euros) fou més modest.
Lligams:
- The effect of COVID certificates on vaccine uptake, health outcomes, and the economy. Miquel Oliu-Barton, Bary S. R. Pradelski, Nicolas Woloszko, Lionel Guetta-Jeanrenaud, Philippe Aghion, Patrick Artus, Arnaud Fontanet, Philippe Martin & Guntram B. Wolff. Nature Communications 13: 3942 (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada