Meteorologia: L’Anticicló de les Açores és una carena d’altes pressions sobre l’Atlàntic Nord encerclada per vents anticiclònics dirigeixen sistemes d’oratge portadors de pluja i modulen el transport de la humanitat oceànica cap a Europa. L’extensió de l’Anticicló de les Açores afecta, doncs, la precipitació arreu de l’Europa Occidental, particularment durant l’hivern. El laboratori de Caroline Ummenhofer, de la Woods Hole Oceanographic Institution, ha encapçalat una recerca que apareix en forma d’article avui a la revista Nature Geosciences en el que integren observacions i simulacions climàtiques. Han trobat que els hiverns amb un àrea extremadament gran de l’Anticicló de les Açores són significativament més habituals en l’actual era industrial (des del 1850 en endavant) que en el mil·lenni anterior (850-1850). Això comporta que es fan més freqüents les condicions anormalment eixutes a la Mediterrània Occidental, inclosa la Península Ibèrica. Les dades de precipitació de Portugal semblen confirmar l'expansió de l’Anticicló de les Açores en el darrer segle i mig. L’expansió arrenca ja en la segona meitat del segle XIX i s’enforteix al llarg del segle XX, en una cronologia que indica la participació d’un escalfament antropogènic.
Els dos pols de l’Oscil·lació Nord-Atlàntica
La variabilitat climàtica de la Península Ibèrica
Les regions del sud i de l’est de la Península Ibèrica es caracteritzen per un clima mediterrani, mentre que les regions del nord i de l’oest són exposades als sistemes meteorològics atlàntics. L’“Espanya seca” i l’“Espanya humida” són el reflex d’aquesta distinta variabilitat climàtica espacial. En termes generals, els estius són calents i eixuts, i els hiverns frescos i humits, la qual cosa fa que la precipitació d’hivern sigui vital per a la salut ecològica i econòmica de tota la Península. La precipitació mitjana és de 732 ± 141 mm/any, de la qual un 40% es correspon als mesos hivernals. En la segona meitat del segle XX s’ha registrat una caiguda de la precipitació mitjana de 5 a 10 mm/any cada dècada. Les projeccions indiquen que la caiguda a final del segle XXI serà de 10-20% respecte dels valors pre-industrials.
Aquest canvi climàtic cap a condicions més eixutes constitueix una amenaça per a l’agricultura en general. Per a les regions oleícoles del sud d’Espanya la caiguda de producció vers el 2100 seria del 30%. Per a les regions vinícoles d’arreu de la Península el canvi podria conduir a una disminució de l’àrea de cultiu entre el 25% i el 99% pel 2050.
L’Anticicló de les Açores en un sistema subtropical d’alta pressió que s’estén damunt de la franja subtropical de l’Atlàntic Nord-Oriental i de l’Europa Occidental durant l’hivern, i que s’associa amb vents anticlònics a tot l’Atlàntic Nord subtropical. Es forma pel descens d’aire sec en el subtròpic i seria la branca descendent de la Circulació de Hadley. Els vents de ponent del límit sud de l’anticicló es carreguen d’humitat mentre creuen l’Atlàntic Nord i alimenten les pluges d’hivern de la Península Ibèrica.
Canvis en la mida i en la intensitat de l’Anticicló de les Açores condueixen a desplaçament en els vents dominants i alteren el transport d’humitat cap a Europa. Aquests canvis serien la causa primària de la tendència a l’eixutesa que viu el sud d’Europa i la Península Ibèrica en particular.
En aquest estudi, Cresswell-Clay et al. mostren que l’Anticicló de les Açores ha patit un canvi substancial en el darrer segle, a un nivell sense precedents en el darrer mil·lenni. Mentre la carena d’alta pressió del Pacífic Nord-Occidental tendeix actualment a afeblir-se i a desplaçar-se cap a l’est, les carenes d’alta pressió del Pacífic Nord-Oriental i de l’Atlàntic Nord-Occidental s’intensifiquen. L’Anticicló de les Açores respondria a l’escalfament continental de l’Europa Occidental i d’Àfrica. Això té un impacte arreu de l’Atlàntic Nord. L’Anticicló de Bermuda modula la precipitació al sud-est dels Estats Units a través dels vents sud-orientals que aporten humitat del Golf de Mèxic. La part nord de l’Anticicló de les Açores modula l’oratge d’Europa en interactuar amb els vents occidentals que conformen la pista de tempestes de l’Atlàntic Nord. Els canvis de les darreres dècades han desplaçat cap a latituds més elevades aquesta pista de tempestes, alhora que augmenta la freqüència d’anticiclons en la vora nord de la zona d’altes pressions de les Açores.
Aquests canvis es vinculen a l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO), un dipol atmosfèric que representa la diferència en la pressió a nivell de mar entre les Açores (zona d’alta pressió) i Islàndia (zona de baixa pressió). Quan la NAO té una fase positiva augmenta la diferència de pressió entre Açores i Islàndia. Quan la NAO té una fase negativa es redueix aquesta diferència.
Al llarg de l’Holocé recent, la NAO ha experimentat variabilitats en l’escala de dècades o segles, amb fases prolongades positives o negatives. Des dels anys 1980 domina la NAO positiva.
L’Àrea d’Alta Pressió de les Açores
Cresswell-Clay et al. introdueixen en aquest article l’àrea d’Alta Pressió de les Açores (AHA) definida com la superfície sobre el sector de l’Atlàntic Nord que tenia una mitjana de pressió durant l’hivern (desembre-febrer) més gran de 0,5 desviacions estàndards que la mitjana a llarg termini. Com a límits longitudinals s’empren els meridians 60ºW i 10ºE, i com a límits latitudinals els paral·lels 10ºN i 52ºN.
Empren dades del model CESM1.1, que cobreix el període de l’any 850 al 2005. L’AHA és estimada a partir d’observacions, productes de reanàlisi i simulacions climàtiques. Per al període 1850-2005, l’AHA té una variabilitat interanual considerable. Hi ha hiverns amb un AHA molt extensa: aquests hiverns extrems són els que centren l’interès de Cresswell-Clay et al. L’expansió d’AHA es fa clara a final del segle XX. En el període del 1980 al 2005, uns 6 hiverns tenien AHA extremes. Això contrasta amb la freqüència del període 1850-2005, quan era de 2,6 hiverns cada 25 anys.
L’anàlisi d’atribució d’aquesta tendència assenyala la concentració de gasos d’efecte hivernacle. Aquests hiverns anticiclònics comporten una menor precipitació en el litoral occidental de la Península Ibèrica.
Lligams:
- Twentieth-century Azores High expansion unprecedented in the past 1,200 years. Nathaniel Cresswell-Clay, Caroline C. Ummenhofer, Diana L. Thatcher, Alan D. Wanamaker, Rhawn F. Denniston, Yemane Asmerom, Victor J. Polyak.Nature Geoscience (2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada