El president del Parlament europeu reitera la necessitat d'oficialitzar la llengua catalana per utilitzar-la a la Cambra

El president de l'Eurocambra, Hans-Gert Pöttering, ha respòs en una lletra la demanda de l'eurodiputat Pau Romeva per tal que s'hi pugui utilitzar el català al Parlament de Strasburg. La demanda de Romeva havia rebut el suport de destacats eurodiputats catalans (Maria Badia, Josep Borrell, Ignasi Guardans, Bernat Joan, Raimon Obiols i Teresa Riera), així com dels eurodiputats Gérard Onesta, de Tolosa, i de Inés Ayala, de Zaragoza. Romeva afirmava que el reconeixement parcial de la llengua catalana que estipula la normativa comunitària i, especialment, l'acord impulsat pel tàndem Zapatero-Moratinos, feia possible l'ús actiu del català a la cambra.

Pöttering ha refusat la demanda de Romeva i ha reiterat que únicament les llengües oficials de la Unió Europea poden utilitzar-se a l'Europarlament. L'escrit de Pöttering, clar i català, mostra la necessitat imperativa de la inclusió del català a la llista de llengües oficials (alemany, anglès, búlgar, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, danès, finès, francès, grec, hongarès, irlandès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, romanès, suec i txec).


Pöttering ha reiterat que l'única via a l'ús normalitzat del català a les institucions europees és la seva inclusió en la llista de llengües oficials

Algú pot defensar que 24 llengües oficials seria una llista massa elevada. Llista que, amb la inclusió del turc o de l'albanès, es faria més llarga. I més llarga que es farà quan el serbocroata compti com quatre llengües diferents (serbi, croata, bosni i montenegrí) o s'inclogui el macedoni. Comparativament, a Sud-àfrica hi ha 11 llengües oficials, però a la Índia hi ha 23 llengües oficials. És curiós, no obstant, que els debats sobre el "plurilingüisme" europeu prenguin tintes negatives quan es tracta del català i no, per exemple, del romanès, del búlgar o de l'irlandès. Si 24 llengües són massa, no és que 5 sigui un nombre gaire manegable tampoc. Ara, vés i digue'ls-hi que de llengua oficial només n'hi hauria d'haver una (English, of course) i ja els veuràs endolats per la llengua de Molière o la de Calderón.

I pels qui els agrada fonamentar el plurilingüisme amb citacions bíbliques, vet ací un parell:

Va enviar cartes a totes les províncies del regne, a cada província segons la seva escriptura, i a cada poble segons la seva llengua, a fi que això fos divulgat en la llengua de cada poble. (Ester 1, 22)

Llavors van fer venir de seguida els secretaris del rei. Era el dia vint-i-tres del mes tercer, és a dir, el mes de sivan, i, d’acord amb tot el que va dictar Mardoqueu, es va escriure als jueus, als sàtrapes, als governadors i a les autoritats de les províncies que hi havia des de l’Índia fins a Etiòpia, en total cent vint-i-set províncies; a cada districte en l’escriptura que els era pròpia i en la llengua de cada poble, i també als jueus en la seva llengua i escriptura. (Ester 8, 9)