diumenge, 3 de juny de 2007

L'eixemple de Xàtiva, 300 anys després

El 25 d'abril del 1707 les tropes aliades pateixen una clara derrota a Almansa a mans de les forces borbòniques del duc de Berwick. Tot seguit s'inicia la invasió de les comarques central del Regne de València. El 5 de maig, les tropes franco-castellanes posen setge a Xàtiva, ciutat que s'havia destacat en la defensa del rei Carles III, dels furs i de les aspiracions de les classes populars. Xàtiva, com era d'esperar, hi resistí.

Però finalment caigué. I aquesta setmana es commemoren els 300 anys de la ferotge conquesta borbònica. Després de la conquesta, les tropes massacraren els refugiats (dones i criatures) de l'Església de Sant Francesc. La repressió fou metòdica i cercava esborrar Xàtiva del mapa. La ciutat, capital de la Governació del Xúquer, fou cremada. El seu lloc l'havia d'ocupar una nova fundació, la Colonia Nueva de San Felipe. Malgrat tot, l'esperit de Xàtiva perdurà i el malnom maliciós de socarrats serví d'esperó per recordar la ignomínia. Quan el nom de Xàtiva fou recuperat oficialment durant el Trienni Liberal, ja feia dècades que el nom de San Felipe era en desús. I el record que Felip Quint va voler deixar a la ciutat vençuda, és ben viu, però a través del seu retrat, penjat de cap per avall encara avui a l'Almodí.