Ambientada en el Barri Xino dels primers mesos del Tripartit 1.0 (desembre del 2003-maig del 2004), 'Raval, Raval' retrata de la vida d'uns personatges que viuen i/o treballen al barri. La mirada d'Antoni Verdaguer no desenfoca els personatges i procura mantenir-los tots en un mateix pla. Si la voluntat inicial era rodar un "documental-ficció" (i prou embarbussada han estat les relacions entre Verdaguer i la productora Iris Star) hem de felicitar-nos perquè finalment hagi primat la 'ficció'. A diferència del pensament dominant i oficial, que primi la ficció no vol dir que el film hagi de ser "amoral". Els qui han de rebre, reben, i, a més, ho fan en proporció. S'allunya de la tortura identitària dels que volen culpar de tot "als aborígens", però també de l'extrem contrari de l'autovictimització.
La transformació del barri i les tensions etno-religioses són els dos eixos del film de Verdaguer i és ben possible que el seu tractament hagi estat també l'eix de la polèmica amb la productora. En tot cas, el film sembla no contradir els "principis ideològics, ètics i morals". I, en conseqüència, la policia fa el que fa, els catedràtics de Biogenètica fan el que fan i la violència no és patrimoni de cap grup.
Tot i l'aspecte dominant de "ficció" també hi ha referències a dos fets coincidents en el temps. L'atemptat de l'11-M en una línia de rodalies de Madrid (11 de març del 2004) i el desallotjament d'una finca al Raval (15 de març del 2004). Verdaguer reflexiona sobre la visió que uns i altres (uns i altres i altres) tenen dels fets. I és bo de saber, per exemple, que mentre uns respiraven alleujats en "assebentar-se" que no era ETA, uns altres es veien venir un "pogroms". La sang no va arribar al riu, afortunadament. Però la finca fou desallotjada i s'hi construí en el seu lloc un elegant hotel de luxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada