El president Vladimir Putin ja sent properes les eleccions presidencials, previstes pel març del 2008. Potser així cal entendre les bravates de les declaracions pronunciades ahir al Kremlin. Putin barreja com ningú més la nostàlgia de la superpotència soviètica i de la Rússia tsarista-ortodoxa, amb les propostes "eurasiàtiques", "panortodoxes" o "paneslaves".
La topada de Rússia amb el bloc occidental que representen el G-7 i l'OTAN ha trobat nous motius amb el procés que vol resoldre la situació política de Kosovo. Aquesta regió que comptava amb una majoria sèrbia al començament de l'Edat Moderna, i que avui és una terra aclaparadorament albanesa, va rebre en la Iugoslàvia titista una autonomia quasi-republicana com a "província de la República de Sèrbia". El nacionalisme serbi, principal força motriu en l'esberlament de la federació iugoslava, va trobar en Kosovo el leit motiv de les mobilitzacions dels 1980 i 1990. I quan la situació degenerà en guerra civil, els Estats Units lideraren una intervenció que convertí Kosovo en un protectorat de l'OTAN.
De forma reiterada, les autoritats occidentals han coartat el dret d'autodeterminació de Kosovo. Ara, de forma restringida (és a dir, tot descartant d'entrada la reunificació amb Albània o amb Sèrbia), pretenen conduir la regió a la constitució d'un estat sobirà. És clar que la futura República de Kosovo haurà de suportar un grau de tuleta encara superior al que es brinda a les repúbliques de Bòsnia-Hercegovina i Crna Gora.
La independència de Crna Gora (Montenegro), escaiguda l'any passat, es posa com a exemple per la futura independència de Kosovo. Però és evident que des de Belgrad o des de Moscou no es contempla igual la independència d'una república eslava i ortodoxa, que la d'una república albanesa i de majoria musulmana. Tampoc a Atenes o a Skopje, es contempla la independència de Kosovo amb massa alegria i l'ombra del "perill albanès" plana sobre grecs i eslavo-macedonis.
El president Putin reflexionava precisament sobre totes aquestes coses. És cert que la premsa europea ha posat més atenció en la qüestió de l'escut anti-míssils patrocinat per l'administració Bush, i al qual Putin respondria amb el redireccionament d'armes nuclears per tal que apuntin a l'Europa occidental.
Però Putin també deia altres coses, més relacionades amb Kosovo. Putin defensa que Kosovo es reintegri a Sèrbia sota la fórmula proposada per Belgrad ('més que autonomia, menys que independència'). Però per argumentar aquesta defensa posa un seguit d'exemples ben interessants:
1) Censura així que "Occident" vulgui reconèixer la independència de Kosovo, mentre no reconeix les independències de Transdniéster, Abkhàzia i Ossètia del Sud.
2) Amb la independència de Kosovo, "Occident" tastaria poc després la seva medicina ja que aquesta mesura atiarà l'independència a Europa Occidental i cita Putin com a exemples: "Escòcia, Catalunya i País Basc".
Aturem-nos en el punt 1). Cal dir que Rússia no ha reconegut en cap cas les independències d'aquestes tres repúbliques. No obstant nega el dret de Chisinau o de Tblissi per imposar la "sobirania" moldava o georgiana. Curiós que no negui el dret de Moscou d'esclafar fins al genocidi la República de Txetxènia (Itxkèria). També val a dir que les autoritats d'aquestes tres repúbliques controlen efectivament els seus respectius territoris, si bé la tutela russa és més que clara (sobretot en el cas d'Abkhàzia i Ossètia del Sud). Diguem finalment que els drets dels pobles abkhaz i osseti són una excusa per defensar una població russòfona o russificada. En aquest sentit, les autoritats del Tradniéster no amaguen el seu caràcter nacional rus. Llàstima que la minoria romanesa (=moldava) d'aquest territori no desperti la mateixa compassió que la minoria sèrbia (=iugoslava) de Kosovo.
Passem ara al punt 2). Rússia promou de facto les independències de Tradniéster, Abkhàzia i Ossètia del Sud. Els EUA promouen de facto la independència de Kosovo. Es troben empatats. Els imperialismes de tant en tant patrocinen alguna "independència". En canvi les reunificacions nacionals ho tenen més magre: pensem en el cas greco-xipriota, en el cas de Moldàvia-Romania, en el cas de Macedònia-Bulgària, etc. L'única reunificació acceptada ha estat la d'Alemanya, patrocinada, és clar, per l'imperialisme alemany.
Putin la sap llarga. En apel·lar a Escòcia, Catalunya i País Basc cerca dividir el "bloc occidental" sobre la qüestió de Kosovo. Pels laboristes anglesos la subjecció d'Escòcia és un punt d'honor pel qual serien disposats a reconsiderar el cas de Kosovo (p.ex. deixar-lo en un limb administratiu pels segles dels segles). Per Espanya (=Castella) no és una qüestió d'honor, sinó de conservar o perdre la seva posició de potència de segona a la UE (i convertir-se en una de tercera).
Catalunya apareix en els llavis de Putin al costat d'Escòcia i el País Basc. L'existència d'opcions independentistes i/o sobiranistes en el primer pla d'aquestes dues nacions és un fet. A Escòcia, sobretot, però també al País Basc. En canvi a Catalunya fa massa temps que l'independentisme institucional s'associa a l'especulació política. Algú podrà dir que mentre Escòcia parla anglès, i el País Basc parla majoritàriament castellà, a Catalunya hi ha una identitat nacional més ferma darrera de la reivindicació independentista. Potser sí. Però tal com van les coses ara Catalunya és un simple fantasma. Un espectre amb el qual Putin pot fer més por a l'opinió pública espanyola que amb mil caps nuclears apuntant a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada