divendres, 22 de juny de 2007

La mostra més absurda de catalanofòbia mai coneguda: la multa a Cristóbal Camacho

Es diu Cristóbal Camacho (*Cadis, 1961) i ha estat víctima d'una acció oficial de caire catalanòfob. No. No es tracta del secretari general de Veu Pròpia, ni d'un militant independentista de la vella guàrdia que hagués ultratjat aquella trista mitja senyera que alguns presenten com a "bandera española". I sí, els agressors, en aquest cas, són els Mossos de Saura, aquesta policia del multiculturalisme bien entendido. Però, tranquils, Camacho es troba físicament bé. L'agressió, en aquest cas, ha consistit en una multa.

Vegem el cas i jutgem. No hem llegit la notícia a Llengua Nacional ni a Tanyada, sinó a un mitjà tan poc sospitós del vici catalanista com és El Periódico de Catalunya. Signa la notícia Cristina Buesa, que tampoc no té antecedents, que se sàpiga, per crims "de la ceba".

Cristóbal Camacho és transportista, és a dir camioner, i treballa per Transports Flix. Trafega normalment amb matèries perilloses i procura recordar tota la normativa al respecte. Aquesta normativa exigeix la realització d'una revisió i l'expedició del certificat corresponent. Camacho va fer fa uns mesos la revisió pertinent a l'Ampolla, seu del Consorci d'Aigües de Tarragona. Li van expedir el certificat corresponent on, clar i català, s'hi deia que podia transportar, entre d'altres substàncies, clor. D'aquest certificat se'n diu "carta de port".

El dijous de la setmana passada, van aturar Camacho en un control a l'AP-7, a l'alçada de la Roca del Vallès. Els Mossos li van demanar tota la documentació. I el van multar. El butlletí de denúncia en qüestió, també expedit de forma clara i catalana, deia que el motiu de la multa és transportar una càrrega perillosa de Tarragona a Barcelona fent "ús d'una carta de port escrita en una llengua no oficial al país d'origen - Espanya".

Camacho es va alterar. Poseu-vos en la seva situació. Penseu que sou de Cadis, que treballeu a la Ribera d'Ebre i que aneu amunt i avall tot el dia. Llavors no pensaríeu que els Mossos us fan una agressió catalanòfoba. No, senzillament pensaríeu que es tracta d'una mordida. Sofisticada, però mordida. Una mordida que no és individual sinó col·lectiva i la responsabilitat darrera de la qual la té un govern en declarat estat de guerra contra els seus ciutadans.

El propietari de Transports Flix, Armando Torres, és que haurà de pagar la multa. Però a Camacho la denúncia li comptarà si un bon dia els mateixos Mossos d'Esquadra li volen retirar el permís de conducció. I que us retirin el permís de camions no és una cosa que faci gaire gràcia.

Armando Torres tampoc no interpreta els fets en clau d'agressió catalanofòbica. "El mateix policia que ens ha multat per portar un paper en català segurament a la tarda sancionarà un negoci per fer exactament el contrari: retolar només en castellà". Aquest extrem no el sabem. Si mai s'hagués multat un negoci per retolar només en castellà, el mateix Vidal-Quadres s'hauria esgargamellat de valent davant l'Assemblea de les Nacions Unides i el Tribunal Penal Internacional.

És evident que els Mossos d'Esquadra, a més d'altres consideracions, volien atacar la política lingüística del Consorci d'Aigües de Tarragona. Deixem pels experts les interpretacions de les lluites intestines de la burocràcia d'aquest dissortat Principat.

I llegim la normativa, amb Agustí Colom, del Consorci d'Aigües de Tarragona. La normativa comunitària exigeix que la carta de port sigui en una llengua oficial del país d'origen i que, en tot cas, n'hi hagi una versió en qualsevol d'aquestes tres llengües: anglès, francès o alemany. Fou el Consorci qui faltà en no incloure una versió en una d'aquestes tres llengües. Però, donat el limb en el qual es troba l'oficialitat del català, sembla discutible dir que el català no és llengua oficial a la província de Tarragona. Ni Transports Flix ni, molt menys, Cristóbal Camacho eren responsables de res de res. Se'ls ha multat en un signe d'arbitrarisme. Com que cal treure tantes multes diàries per control, hom ha multar pel que sigui.

I, casualment, es multa per la llengua catalana. Segons els Mossos d'Esquadra, la llengua catalana no és una llengua oficial. Malgrat això, tenen la barra d'escriure el text de la multa en català. [...Text autocensurat...].

Què vol exactament el govern de Montilla-Carod-Saura amb directrius com la donada als Mossos d'Esquadra contra l'ús exclusiu del català en documentació oficial? Desencoratjar l'ús del català per part d'institucions públiques o privades. Perquè, de la mateixa manera que poden multar també poden imputar delictes si la documentació en qüestió és prou sensible (transport i gestió de matèries perilloses, àmbit sanitari, àmbit educatiu, etc.). Com que fer-ho tot en bilingüe acaba per ésser feixuc, els ciutadans que no vulguin encarar-se a la troika Montilla-Carod-Saura ho hauran de fer tot en castellà, és a dir en espanyol, és a dir en español.

Montilla, natural d'Iznájar, és, fins i tot, un heroi en aquesta croada contra la llengua catalana. Saura, venut definitivament als gastarbeitern que seran els seus futurs electors, també té justificacions per defensar la llengua de la "madre patria". Però, i Carod? Què mou a Carod? Quin ressentiment el pot fer prosseguir en el govern català més anti-català de la història? Però aquestes qüestions són romanços. El que no vol Carod, es haver de treballar com Camacho. Si li ofereixen un sou (una pensió) com a vicepresident i, a més, pot donar curs a la seva revenja ressentida i estúpida, més content que un gínjol.