L'espelma espanyola de Convergència i Esquerra

Vicent Partal es plany del fet que ERC i CiU no hagin pogut votar una esmena conjunta sobre la qüestió de la gestió de l'Aeroport del Prat.

I ben mirat, és un fet comprovable que, des de fa uns 10 anys, CiU i ERC no hi han pogut anar de bracet plegades pràcticament enlloc, sinó era amb una espelma espanyol(ist)a, normalment el PSOE i, de vegades, el PSOE i Iniciativa. Un repàs de votacions constataria, però, excepcions secundàries. Excepcions que confirmen la regla.

Per què passa això? Òbviament un govern CiU-ERC és impossible d'acord amb els mateixos paràmetres de l'autonomisme regionalitzador que animen les direccions de totes dues formacions. Un govern CiU-ERC es trobaria en directa confrontació amb un govern espanyol, ja fos del PSOE o del PP. Com que ningú no vol confrontació, el PSOE (o el PP) han de ser-hi al govern de la Generalitat de Catalunya. Per més inri, hi poden ser com a president.

I si un govern CiU-ERC és impossible, les exigències del guió obliguen a escenificar contínuament actes de topada entre les dues formacions. És a dir, cal substantivar desavinences que són més superficials que no pas sembla. I d'aquí la retòrica de "dretes" i d'"esquerres" d'uns i altres. Bé, retòrica en el cas de les esquerres, perquè en el cas de les "dretes" (d'aquesta dreta post-moderna) sí que senten el que diuen.

Si el govern CiU-ERC és impossible, caldrà cercar doncs aquestes fórmules de "govern català". Això, en el benentès que el volguem, el govern, car de vegades no ho sembla.