El 12 de febrer de 1809 neixia Charles Darwin. I el 12 de febrer de 1809 neixia Abraham Lincoln. Dos-cents anys després, el 12 de febrer, en el món anglosaxó va assenyalat per uns com a Lincoln Day, per d'altres com a Darwin Day, i encara per uns tercers com a Lincoln-Darwin Day. El bioquímic Juli Peretó fa un paral·lel en un mail obert a Vilaweb entre les dues figures i a la revista Lluita reflexiona sobre les indigestions darwinianes. No és que no hi hagi indigestions lincolnianes: n'hi ha un munt. De la mateixa forma que hi ha "historiadors" de la Segona Guerra Mundial que menyspreen el paper del gran pogrom anti-jueu desencadenat pels nazis amb el pretext que hi ha altres historiadors (aquests, sense cometes) que "exagerarien" la importància de l'anti-semitisme com a motor de l'auge i caiguda del nazisme, també n'hi ha d'historiadors de la Guerra Civil que fan el mateix en la relació d'aquest conflicte amb l'esclavatge i l'emancipació. La història dels darrers 100 anys ha marcat indefectiblement els llegats de Lincoln o de Darwin. Les indigestions darwinianes, puntualitza Peretó, es troben a banda i banda: des dels que abominen de l'explicació naturalista que esmicola l'argument de sant Anselm fins els que abominen del panglossianisme subjacent a la teoria evolutiva de la selecció natural. Conservadors els primers, i liberals els segons. Peretó fa seva la reivindicació de Peter Singer en pro d'una esquerra darwinista, que parteixi de la materialitat humana (física, química, biològica) i no d'una abstracció pseudo-rousseauniana. La cosa, però, es complica ja que les partences de la materialitat física, química i biològica no són immunes a les abstraccions i reificacions promogudes (inconscientment o conscientment) des de l'acceptació fanàtica "de l'existent" (entès com allò que és ara o sembla ara tal com és). Curiosament, qualsevol intent de respondre a l'atzucac del post-neo-darwinisme torna, com d'habitud, a les fonts, a Charles Darwin, a Alfred Russell Wallace o a Ernst Haeckel: un exemple recent, el darwinisme sistèmic de Grønfeldt.
El dia de Darwin ha generat nombroses reflexions. Què podem conèixer de la natura? Quin lloc ocupa l'escepticisme en els relats sobre els orígens? Què implica l'animalitat de l'ésser humà? Com es relacionen l'herència genètica i l'ambient exterior?
Avui els autobusos de Barcelona duien bandereta. Potser més d'un haurà pensat que l'Ajuntament feia un gra massa amb el Darwin Day? Precondicionats pels anuncis dels deixebles barcelonins de Richard Dawikins, més d'un neo-cristià s'haurà sentit esmaperdut. Tranquils, però. Les banderetes són per Santa Eulàlia, la donzella mítica, víctima de mil martiris dignes de fims gore de l'estil de Final Destination.
1 comentari:
Encara recordo la impressió que em va fer de petit allò de que van ficar a Santa Eulàlia dins d'un barril ple de vidres i claus i el van llençar per una baixada. Aquests escriptors de vides de sants què bons guionistes podrien ser.
Publica un comentari a l'entrada