El mateix Joan Saura ho diu: la independència és més senzilla

Continuen les discussions bizantines al voltant del significat dels crits d’“independència” de la manifestació del 10 de juliol. Josep Antoni Duran Lleida va dir, en el seu moment, després del 13 de desembre, que molta gent havia votat SÍ a la independència sense ésser-ho, d’independentista. I, ara, Joan Saura ens diu que molta gent crida “Independència” perquè és un crit senzill... massa senzill, per al gust de Joan Saura.

Els dependentistes catalans ja no tenen prou amb exigir majories del 80% o més. No. Si hi hagués una majoria del 99%, dirien que no se’n refien. Que potser, d’aquest 99%, hi ha molts que no ho deuen tenir clar, que caldrà demanar-los-ho una altra vegada. I una altra, i una altra, fins que diguin que “No”. Perquè, si diuen que “No”, no hi ha interpretacions que valguin.

Poc poden perdre. Si la gent no crida “Independència”, és que no volen la independència. Si la gent crida “Independència”, és que no volen la independència, però que troben que és una forma senzilla de cridar.

Ja posats podem girar l’argument de Joan Saura. A la gent li és més fàcil cridar “Independència” que cridar “Volem l’Estatut d’Autonomia, en la seva versió aprovada en referèndum el 18 de juny de 2006 per una notable majoria de ciutadans i ciutadanes del territori definit com a Catalunya, d’acord amb allò que disposava el dit Estatut”. Potser és perquè és més senzilla la “independència” que jugar amb programes reaccionaris d’autonomisme o federalisme. També és més senzill, cal dir-ho, tirar per la via de l’estat espanyol (o europeu) unitari, i treure d’un plegat totes les institucions autonòmiques i la multiplicació innecessària d’administracions supralocals. Però, llavors, en Joan Saura es quedaria sense feina.