Salvador Espriu, que protagonitzarà el Correllengua d’Esplugues el 17 de juliol, ha estat el protagonista del programa d’avui del “CAL parlar de llengua” (Esplugues TV). Conduït, com d’habitud per Jaume Marfany, l’espai ha comptat amb Sebastià Bonet i Montserrat Caba. Durant 50 minuts, hi ha hagut prou temps per repassar alguns aspectes de la vida i l’obra de Salvador Espriu: els referents geogràfics (Sinera-Arenys, però també Lavínia-Barcelona), les amistats de l’època de la Universitat Autònoma de Barcelona (s’hi llicencia el juliol del 1936), amb especial esment per la figura de Bartomeu Rosselló-Porcel, la recepció d’Espriu com a “poeta nacional” o com a “poeta políticament compromès” (especialment arran de l’edició de La pell de brau de “Ruedo Ibérico”, etc.
És sabut que Salvador Espriu (i Castelló) va nàixer a Santa Coloma de Farners (10 de juliol del 1913), bàsicament perquè era allà on el seu pare, Francesc, hi tenia la notaria. Però per banda paterna i materna, la família d’Espriu era d’Arenys de Mar. Sebastià Bonet, que també pertany a la nissaga, recordava com s’hi projecta encara la figura del bisbe Català (Jaume Català Albosa, 1835-1899, bisbe de Barcelona des del 1883 fins a la mort). Bonet també ha recordat quina era la situació de la llengua en els anys de formació d’Espriu, de forma que no té res de particular que el primer llibre d’Espriu, Israel, fos en llengua castellana (publicat el 1929). El 1930, Espriu entrà en la Universitat de Barcelona, esdevinguda Autònoma en els anys de la República i de la Generalitat. Estudiant de dret, primer, i d’història antiga, després, l’entrada d’Espriu en la literatura catalana comença com a narrador. Caba i Bonet han tingut un record pel cercle d’amistats de Salvador Espriu i de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, en el qual han destacat els noms d’Amàlia Tineo i de Lola Solà. La guerra primer (Espriu va servir en el cos d’auditors militars), i la tuberculosi mortal de Rosselló-Pòrcel, estroncaren aquest duet, trencador amb el noucentisme anterior. Potser la desaparició prematura de Rosselló-Pòrcel empenyé l’obra poètica d’Espriu, per bé que, de poemes (com de teatre), aclareix Bonet, ja n’havia escrit abans. Durant el programa, les obres poètiques més citades han estat Cementiri de Sinera (1948), Les hores (1952) i Final de laberint (1955), però també La pell de brau (1960). Espriu va fer un esforç, especialment a partir dels anys 1960, per trenar tota aquesta obra en un tot harmònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada