Resumim. Hi havia una vegada un dirigent d'un partit socialdemòcrata que actua en el marc d'un estat dinàstic, és a dir el PSOE, és a dir el Zapatero. Aquest senyor, quan encara no era més que "compañero candidato" va prometre als catalans del Principat que respectaria el text del nou estatutet que volien redactar els del tripartit 1.0 (que tot just havia arribat al poder). Si tenim present la poca volada nacional catalana de dos dels tres partits del tripartit (i la nul·la volada del tercer), era una promesa que no demanava gaire sacrifici. El cas és que en uns deserts llunyans algú va moure els fils, i Zapatero esdevingué president. I en arribar el moment de complir la seva promesa no la va complir.
Per més inri, l'estatutet retalladet i passat pel sedaç encara va haver de patir el bloqueig "constitucional" del PP. I en una nova giragonsa, el PSOE va "salvar" el text ja mutilat tot donant-ne una interpretació constitucional, diguem-ne loapitzadora.
Vet ací un problema. Els problemes pel govern Zapatero, cal recordar, no són els problemes que la gent sol definir com a problemes. Per Zapatero el problema és l'esbombament d'aquelles coses que no van bé. És a dir, que el problema és el missatger.
I ara arribem al començament del serial. La Vanguardia publica la notícia de la nova retallada.
Com reacciona el PSOE? L'Antoni Bolaño, cap de "comunicació" (traduïm: Propagandaminister) del capità general de Catalunya don José Montilla, truca a Jordi Barbeta. Jordi Barbeta, recordem-ho, és director de "La Vanguardia", diari pensat i editat en castellà (tret de notes mortuòries), i que ningú no qualificaria de "premsa antisistema". El cas és que Bolaño truca Barbeta tot irritat i li diu (en castellà, és clar, acabàramos): "et juro que no pararé fins que et foti".
Barbeta té doncs l'oportunitat de presentar-se com a vestal ultratjada de la llibertat de premsa. Tots a córrer en solidaritat amb Barbeta contra l'Stasi montillista. Bolaño es disculpa. Fi del serial.
---
Hi ha qui ho interpreta tot com l'enèssima demostració entre nyerros i cadells. I certament afrontem unes eleccions municipals que es viuran de forma bipartidista: d'una banda el Tripartit 2.0 (PSOE-ERC-ICV) i de l'altra el Front d'Ordre (CiU-PP-C's). Aquesta forma de veure les coses és justament la que més beneficia el PSOE, Montilla-Bolaño i Zapatero-Polanco. És una extorsió meravellosa: si no dius amén al Zapatero et fiquen al sac dels "apostòlics-homòfobs-barretinaires". I això no és el pitjor. El pitjor és quan et truquen i diuen que et fotran: perquè amb les noves lleis contra el "thoughtcrime" dels Mossos de Zapatero poden empaperar a qui vulguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada