'L'Exèrcit del Fènix - Xevi Mató (2006)'
Aquest documental de Xevi Mató, rodat a finals del 2005 i muntat el juny del 2006, inclou entrevistes a Èric Bertran, al seu germà i al seu advocat, i a Víctor Alexandre.
Més que allò que s'hi diu, crida l'atenció allò que s'hi suggereix. De cap a fi, el cas va tindre un caràcter polític, teòricament impropi d'un estat membre d'aquest suposat paradís democràtic dit Unió Europea. Vegem algunes dades:
- Èric Bertran fou denunciat per enviar tres correus en castellà a tres empreses que operen a Catalunya on els comminava a una resposta sobre les raons que els duen a no etiquetar els seus productes en català.
- L'apel·lació a 'l'Exèrcit del Fènix' va fer moure algun responsable intermig de l'Espanya de Zapatero a presentar el cas a la brigada antiterrorista de la Guàrdia Civil.
- De les tres empreses que havien rebut els correus, únicament una, la més vinculada a l'entorn polític del PSOE, va accedir a presentar la denúncia contra Bertran. La denúncia fou presentada pel responsable de seguretat de l'empresa, i aquesta empresa després se n'ha desdit i ha negat haver interposat mai cap denúncia.
- El Ministeri de Justícia, en mans d'un ministre que es dedicava a "construir" acusacions i que ara vol ser president de Canàries, va esbombar rumors infundats sobre Èric Bertran. Aquests rumors, publicats al Diari de Girona, van obligar l'advocat del cas a presentar públicament la versió de la família i a confiar en el suport popular per impedir el processament.
- El Tribunal de Menors, tant pel que fa a la fiscalia com als responsables professionals de psiquiatria i psicologia semblen trets d'una obra de Soljenitsin. La majoria actuaren en tot moment en una línia ideològica unànimament espanyolista i anticatalana. "Parlar català" i "veure TV3" haurien estat el desencadenant de les tendències "violentes" de Bertran.
- L'Audiència Nacional, en veure que el cas dels correus electrònics no podia fonamentar-se, va començar a considerar 'terrorisme' la possessió d'imatges com la crema d'una bandera espanyola. En aquest sentit, l'Espanya de Zapatero comparteix latituds jurídiques amb la Tailàndia de Bumibol.
- La Generalitat de Catalunya, llavors encara en mans catalanes, es va inhibir completament del cas. Això mostra que el Tripartit 1.0, com el Tripartit 2.0, són simples delegacions zapateristes a la Plaça de Sant Jaume.
- La rapidesa de reacció de la "justícia" espanyola davant l'spam sofert per tres multinacionals contrasta amb el fet que encara no han valorat les demandes presentades per la família d'Èric Bertran.
És clar que tot es redueix al conflicte nacional entre Espanya i Catalunya. Un conflicte complex, ja que Espanya diu que acull amb els braços oberts als catalans que vegin la llum de l'espanyolitat. Però conflicte, a la fi, car aquests acullits mai no són integrats a peu d'igualtat.
Però els observadors exteriors haurien de veure els caràcters pre-autoritaris de l'Espanya de Zapatero. Més que res perquè si han de renyar Polònia i Turquia per alguna cosa, que no els hi puguin retreure cap oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada