dilluns, 2 de juliol de 2007

La reforma electoral al Principat

Tots sabem que tota la xerrameca d'aquests dies sobre una reforma electoral al Principat o, més concretament, l'adopció d'una llei electoral després de més d'un quart de segle d'ajornar-la, no té gaires perspectives. El més probable, a hores d'ara, és que no hi hagi cap canvi, és a dir que es mantingui la llei electoral espanyola. En tot cas i, com a molt, podria haver-hi algun retoc menor:
- per exemple, la substitució de les quatre circumscripcions actuals per set circumscripcions.
- per exemple, la introducció d'alguns escons d'elecció personal.

Això vol dir que, en essència, es mantindrà l'esperit actual de llistes tancades i de proporcionalitat ponderada (per límits percentuals i per assignació d'un mínim de representació a tota circumscripció). Com que en l'horitzó no hi ha primàries que valguin, són els aparells del partit els qui tenen la paella pel mànec en l'elecció dels diputats al Parlament de Catalunya.

Fem, però, política-ficció i pensem en alguns models electorals alternatius:
- El territori de Catalunya es divideix en 135 circumscripcions. Cada comarca contindrà, si més no, una circumscripció. El número de circumscripcions comarcals, tret d'aquesta reserva, serà proporcional a la població. Aquest és el sistema utilitzat per la Cambra de Representants dels EUA. A cada circumscripció hi haurà eleccions primàries (de partit i d'independents), prèvia a una jornada electoral única. El candidat que tregués més vots, seria el representant de la circumscripció al Parlament.
- En un altre model, més semblant al de l'Assemblea Francesa, la divisió per circumscripcions es fa atenent a tot el territori del Principat. Potser poden introduir-se factors de correcció territorials. En tot cas, les eleccions tornen a basar-se en circumscripcions unipersonals. Hi ha, però, ara, dues voltes. En la segona volta competeixen els dos candidats més votats en la primera. Qui guanya la segona volta, esdevé el representant de la circumscripció al Parlament.
- El caràcter personal dels dos sistemes anteriors podria fer preocupar els aparells dels partits. Una solució per ells seria comptar amb un sistema mixt. Posem que 70 diputats són elegits per circumscripcions unipersonals, mentre que els altres 65 són triats de forma proporcional en base a llistes tancades de partit. Aquest és el model del Parlament Escocès.

Existeixen, és clar, a més sistemes de vot preferencial, alguns dels quals ja foren discutits per Ramon Llull en les eleccions abacials dels convents de l'època (*).