divendres, 20 de juliol de 2007

David Lassman, autor de 'Pride and prejudice', una obra realment original i d'interessant lectura, però refusada

Jorge Luís Borges explora a 'Pierre Menard, autor del Quijote' el paper de l'autor i del seu context històric i social en la crítica literària. Menard, que amb prou feines escriu "els capítols novè i trenta-vuitè de la primera part de Dom Quixot i d'un fragment del capítol vint-i-dos", tenia en ment la (re)construcció literal de l'obra de Miguel de Cervantes. Menard cerca la completa identificació amb l'autor castellà. La (re)producció del text pot jutjar-se com una simple repetició? Pot valorar-se igualment un text idèntic quan hi ha tanta disparitat entre els autors? Cervantes escriu en la pròpia llengua, Menard en una d'estrangera. Cervantes ambienta els capítols en la seva pròpia època, Menard en una de pretèrita. Cervantes fa una paròdia de les novel·les de cavalleries, mentre Menard cerca un objectiu d'homenatge literari.

David Lassman s'ha convertit en un segon Menard. I no ho ha fet motivat per un text recòndit del proto-romàntic Novalis. Ho ha fet motivat per l'orgull ferit d'un autor rebutjat. Lassman, als seus 43 anys, mai no ha publicat res. L'escriptor incomprès de Bath havia vist refusada la seva novel·la per una cadena ben completa d'editors. Se l'havien llegida abans de refusar-la? De quins coneixements literaris gaudien 'referees' i 'literary agents'?

Com a revenja, Lassman va repicar fragments sencers de tres novel·les de Jane Austen: Pride and Prejudice, Northanger Abbey i Persuasion. Va canviar, això sí, i a diferència de Menard, el noms dels personatges. El text en conjunt fou dividit en dues seccions, sota l'encapçalament de "els dos primers capítols de 'First Impressions' de Alison Laydee".

Quines foren les primeres impressions dels qui havien de jutjar la qualitat de l'obra de "A. Laydee"? S'adonarien que "A. Laydee" era un joc amb "A Lady", signatura anònima de Jane Austen que apareix en les seves primeres creacions literàries?

Del total de 18 individus que revisaren l'obra:
- El responsable de Penguin no va captar gens l'ensarronada. Va trametre una nota a Lassman, on descrivia l'obra com a "realment original i d'interessant lectura", però de totes formes la refusaven. Curiosament la darrera reedició de "Pride and prejudice" de Penguin és del 2006.
- Uns altres 14 o no respongueren o ho feren en termes més discrets. Cap no es decidí a publicar la refosa austeniana.
- El responsable de Bloomsbury va rebre un text de 'Northanger Abbey', retitulat 'Susan'. Sense més explicacions declarava en la resposta: "no crec que el llibre sigui adient per la nostra llista"
- L'agent literari Christopher Little, representant, entre d'altres, de JK Rowling (l'autora de la saga de Harry Potter), va rebre el text. Es declarà "desconfiat de presentar aquest material a cap editor".
- Alex Bowler, editor adjunt de Jonathan Cape, sí que se'n va adonar. La seva resposta: "Gràcies per enviar-nos els primers dos capítols de 'Primeres impressions'. Us suggeresc que us adreçau al vostre exemplar de 'Pride and Prejudice', que endevino que viu en estreta proximitat a la vostra màquina d'escriure, i assegureu-vos que les vostres pàgines inicials no emulen massa estretament l'inici del llibre".

Bowler comet l'error que el narrador borgesià atribuïa als crítics superficial de l'obra oculta de Menard. Efectivament, Austen-Lassman, d'acord amb els paràmetres del món editorial anglès, no és un autor publicable. No té res a veure amb la Jane Austen de les dues primeres dècades del segle XIX, tan propera a la sensibilitat i els gustos literaris del públic culte de les darreres dècades del XIX i primeres del XX.