Pudor de clAVEgueram a l'Hospitalet, Sant Josep i Santa Eulàlia

Un dia d'aquests, en un indret de l'Hospitalet, a l'aire lliure, passaran 'Perfume', la versió cinematogràfica del 2006 de la novel·la de Patrick Süskind. Süskind, que tenia 26 anys, quan va escriure 'Das Parfum', el 1985, ja ens advertia al començament que la novel·la anava d'olors i flaires i que ja es feia al cas que pel lector modern resultava difícil capir l'ambient urbà menys asèptic de segles anteriors.

En veure els cartellets que anunciaven l'exhibició de cinema 'a la fresca', tot caminant des de la Rambla Just Oliveres fins a la Riera Blanca, no podia estar-me de pensar si Süskind hauria escrit el mateix pròleg en cas de viure aquest estiu en un casa del carrer Enric Prat de la Riba o del carrer de Santa Eulàlia. Al llarg de tot aquest eix viari, en efecte, la sentor s'enganxa de mala manera. Com que a la fi, hom s'acostuma, ja tan sols fan pudor les sorgències més directes.

No sabem a que és degut aquest "perfum". Algú podria pensar en les obres d'accés de l'AVE. Un dels punts negres de les sorgències tel·lúriques coincideix precisament amb el pont de Santa Eulàlia, molt a prop per on el Tren d'Alta Velocitat ha de fer-se camí Barcelona endins.

Veure les obres del TAV Madrid-Saragossa-Lleida-Tarragona-Barcelona, amb perfum o sense perfum, és un espectacle que mou a la reflexió. Per què obrir una nova via quan encara hi ha tant per fer en les vies existents (del metro, del carrilet, de la renfe)? Per què fer entrar el TAV a Barcelona quan el podrien deixar a El Prat? Aquesta darrera qüestió és maliciosa, ja que el TAV ha creuar Barcelona per continuar el seu camí... Un camí que s'aturarà a Figueres o a Perpinyà per molts anys, perquè quan connecti amb Tolosa o Montpeller la teletransportació haurà fets obsolets els mitjans de transport newtonians.

El TAV ha de creuar Barcelona, doncs. Ho farà a una velocitat discreta, ens diuen. Però sempre serà més segur anar del Prat a la Sagrera en un TAV esdevingut TBV, que no provar de fer el trajecte per 'rodalies'. Si no fos pels preus (i pels previsibles revisors) el TAV esdevindria una alternativa en la connexió del Prat i de l'Hospitalet amb Barcelona.

Però és just culpar el TAV de les ferums? Han irritat les obres als déus del subsòl? Des de l'Ajuntament se'ns dirà que la pudor és una constant de cada estiu. Que la culpa la té el fet que no plogui, que la sequera impedeix que es retin les clavegueres, que, en definitiva, és el canvi climàtic el responsable. També la culpa podria atribuir-se als veïns, malfactors que incompleixen reiteradament els horaris de deposició de la brossa als contenidors (i això, en el cas, no tan majoritari com sembla, que la hi deposin). També ens aclararien, aquestes mateixes fonts governamentals, que no hi ha perill per a la salut pública i que les molèsties es poden superar simplement amb ús d'ambientadors i de perfums. I vés per on, així tornem a la novel·la de Süskind, i ens hi quedem.

- Mapa de l'àrea.