Diuen que hem de respectar la pressumpció d'innocència. Presumim-hi, doncs, d'innocència. Però que la innocència no ens faci perdre el gust per la novel·la negra. Aquest gènere, tan propi del segle XX, s'ha cultivat a casa nostra amb resultats desiguals. Potser això s'explica perquè la realitat supera la ficció. Aturem-nos si no en aquesta lumpenburgesia barcelonina, amb un peu en els negocis bruts i l'altre en negocis ja blanquejats. Vegem-la actuar amb 'piqueresca', vegem-la tractar amb màfies caucàsiques i uràliques. És a dir, obrim els diaris i consultem les pàgines de notícies d'internet.
La cosa aquests dies va de sogres i gendres.
El gendre d'un conegut ex-rector de la Universitat de Barcelona (conegut per deixar-hi entrar la policia per reprimir estudiants protestataris) ha estat implicat per la trama de permissos de residència que la Sots-delegació del Govern (espanyol i de Zapatero) concedia a membres de fraternitats georgianes. Respectem la pressumpció d'innocència. Al capdavall cal reconèixer-li al sogre en qüestió uns mèrits científics contrastables... mèrits que ressaltaven millor en una universitat que havia drenat els elements "desafectes". El gendre no tants mèrits científics ni acadèmics: l'espanyolisme de la seva generació ja mostra uns signes de degeneració que fan poc recomanable atansar-s'hi gaire. En tot cas no sembla que el gendre sigui un "peix gros" de la trama georgiano-barcelonina. Però fa gràcia trobar-hi el nom barrejat en aquestes coses.
El sogre d'un conegut directiu d'un club polisportiu de Barcelona (conegut per endollar-hi cunyats de coordenades ideològiques teòricament oposades) s'ha vist implicat en un escàndol de 'guant blanc', de "victim-less crime". El sogre en qüestió comparteix trajectòria política amb el sogre del paràgraf anterior. Sense trair mai aquesta trajectòria ells i la seva descendència s'han sabut integrar a la reforma i àdhuc impulsar-hi una contrareforma. L'escàndol en qüestió ha somogut lés tranquiles ànimes dels empresaris que fan negoci no ja de l'explotació dels treballadors sinó de la sinistralitat i de les malalties diverses d'aquests mateixos treballadors. Tots molt honestos, això sí, tret d'una poma podrida. L'avarícia de la poma putrefacta no es conformava amb els canals lucratius legals i legalitzats. Volia més.
Mafiosos de fraternitats caucasianes i mafiosos de sots-delegacions provincials de governs colonials. Empresaris corruptes que cometen delictes i inspectors teledirigits que investiguen selectivament els mateixos delictes. Operacions policials "de neteja" que ofereixen els caps virtuals d'uns poca-vergonyes de tant en tant, perquè xalem una estona i ens pensem que la justícia és cega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada