La trajectòria activista de Lluís Maria Xirinacs (*Barcelona, 1932) ha acabat fa unes hores quan decidí d'immolar-se "en un acte de sobirania". Fa més de quaranta anys, Xirinacs renuncià a la paga que l'estat espanyol atorgava als capellans catòlics. Empresonat repetides vegades per l'estat espanyol entre 1972 i 2005, va protagonitzar plantades per l'amnistia davant la Presó Model de Barcelona (1976) i per la sobirania a la Plaça Sant Jaume (2000), va convertir-se en el senador més votat de l'estat espanyol (1977) i encapçalà la llista del BEAN a Barcelona el 1979, va denunciar incansablement la manipulació que de la religió i de la no-violència feien els qui volien coartar la llibertat dels pobles o col·laborar vergonyantment amb l'opressor.
El text següent el deixà Xirinacs en el seu despatx de la Fundació Randa de Barcelona. L'enemic el llegeix ara i el reprodueix a la seva premsa, i pensa, sens dubte: "se'ns ha escapat!".
"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada