divendres, 24 d’agost del 2007

Sam Harris critica la condescendència de la revista Nature amb l'obscurantisme religiós

L'assagista nord-americà Sam Harris ha escrit una lletra a la revista Nature, publicada en el número d'aquesta setmana. El motiu de la lletra de Harris són dos articles publicats en els darrers mesos sobre la relació entre ciència i religió. El primer article, de Francis Collins ("Builing Bridges"), explicava la seva conversió al cristianisme: "On a beautiful fall day, as I was hiking in the Cascade Mountains... the majesty and beauty of God's creation overwhelmed my resistance. As I rounded a corner and saw a beautiful and unexpected frozen waterfall, hundreds of feet high, I knew the search was over. The next morning, I knelt in the dewy grass as the sun rose and surrendered to Jesus Christ". Per Harris el mateix text mostra la disconformitat entre les dues "formes de coneixement". Al capdavall, el lligam entre les Cascade Mountains i Jesucrist és d'origen purament cultural: si Collins hagués pujat en una altra cultura ho hauria agraït a qualsevol altre ésser mitològic.

El segon article al qual fa referència Sam Harris és "Beyond the trouble relationship", de Ziauddin Sardar. Per Sardar, l'Islam constitueix "intrinsically rational world view", i per tant es troba en perfecta harmonia amb la ciència.

Ara bé, si Collins té raó, Sardar s'equivoca. L'Islam considera Jesús un profeta, però considera també idolatria fer com fa Collins, qui "surrendered to Jesus Christ".

Una altra contradicció. Per exemple, Frank Tipler va publicar no fa gaire 'The Physics of Christianity', un llibre que vol mostrar la plausibilitat d'afirmacions cristianes com la mort i resurrecció de Jesús (que continuaria viu, als 2007 anys d'edat) i la immortalitat de l'ànima humana i la futura resurrecció de la carn. La idea bàsica és similar als qui consideren plausible que el nostre planeta no sigui més que un experiment biològic d'una ultracivilització extraterrestre. Si els responem que no tenim proves d'això, ens diuen que els experimentadors (Déu i els seus àngels) passen desapercebuts per la seva immensa discreció...

I ara l'altra pota d'aquesta contradicció. Se'ns afirma que 'Quantum Physics Confirms Islam'. Bé aquesta és l'estratègia justament contrària a les dels "Young Earth Creationists" dels EUA. Uns neguen les evidències (sempre relatives, sempre revisables) de la ciència natural i la mateixa capacitat de saber de l'ésser humà, per afirmar la veracitat d'un text religiós concret d'un de tants pobles que habitaven l'Àsia Menor en el I mileni a.C. Els altres giren i regiren un text religiós escrit per un poble en expansió fa uns 12 o 13 segles per tal de fer-lo coincidir amb les versions 'Readers' Digest' de les físiques planckiana i einsteniana.

La pressió de la irracionalitat és massa forta per alguns. Aquests alguns, temerosos de seguir el camí de Servet o de Bruno, s'afanyen a 'negociar' amb els obscurantistes. Com feia Kopernik amb els luterans de Königsberg: 'si em deixeu publicar el llibre jo ja hi posaré en pròleg per dir que es tracta d'un simple sistema matemàtic i no d'una descripció de relacions reals del Sol, la Terra i els planetes'. Deixeu-me una paradeta, semblen dir, i us diré a tot que sí: a l'existència de Déu, a la resurrecció de tal o tal personatge, o al càstic infernal i etern de tal o tal impietós racionalista.

Sí, sí. Alguns direu que la religió és un producte d'un sistema social de producció concret i que és inútil lluitar-hi si no es lluita (i no hi ha persperctives de lluita) contra aquell sistema material. Bé, no posem el carro davant els bous. Però, de debò, que hem d'acceptar com una fatalitat la fi de la Il·lustració? No és aquesta atitud la mateixa que contempla amb passivitat la destrucció del medi natural, la substitució lingüística o l'assimilació nacional?

Harris és dels qui posa el carro davant els bous. N'hi ha prou amb llegir-ne els llibres. També participa, voluntàriament o no, en la justificació ideològica de l'agressió imperialista nord-americana contra el poble àrab.

Tot això darrer és cert. Però Harris fa un comentari interessant: "Perhaps there are occasions where public intellectuals must proclaim the teachings of Islam to be perfectly in harmony with scientific naturalism. But let us not do so, just yet, in the world's foremost scientific journal". Aquest 'just yet', 'no encara' és un advertiment...