L'origen del brot de febre aftosa d'Anglaterra podria trobar-se en preparats vírics per la confecció de vacunes

Virologia: Ja tenim la «serp veterinària» de l'estiu. El recent brot de febre aftosa a Surrey omple titulars en el pansit mes d'agost i encara més n'ha d'omplir a mesura que es confirma que l'origen del brot es trobaria, paradoxalment, en una planta de producció de vacunes. No és tan sols la premsa anglesa la qui parla, sinó l'europea i mundial en general, ja que són molts els països (inclòs, el nostre) on hi haurà efectes en forma de controls, retencions d'animals i de productes alimentaris, etc. Més que el brot de febre aftosa en sí i el risc, sempre lleu, de contagis en humans, el que preocupa a productors i autoritats veterinàries i alimentàries és la reclassificació de territoris quant al seu estatus respecte a la febre aftosa. En efecte, d'acord amb els reports de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) el món es divideix en (1) zones lliures de febre aftosa sense necessitat de vacunació, (2) zones lliures de febre aftosa gràcies a la vacunació i (3) zones afectades per febre aftosa. La qüestió de vacuna de febre aftosa és, altrament, complexa. D'una banda és necessària per fer passar un territori de l'estat (3) al (2). Però com que les proves serològiques no distingeixen els virus actius dels vacunals (virus inactivats), es fa imperativa una distinció entre les zones (1) i les zones (2), i les darreres aspiren a passar a la primera categoria tan aviat com sigui possible (i de vegades abans, i tot). En la recerca sobre vacunes de febre aftosa el primer objectiu ha estat l'obtenció de vacunes serològicament discriminables (que no fessin confondre bestiar vacunat amb bestiar infectat). L'actual brot d'Anglaterra, si té l'origen a la planta de Pirbright, tindrà sens dubte efectes en l'orientació d'aquestes recerques.

La febre aftosa i el seu virus

La febre aftosa (aphtae epizooticae, food-and-mouth disease) és una malaltia vírica produïda per un aftovirus que afecta sobretot rumiants i també porcs. En aquests animals és altament contagiosa i en alguns brots es presenta amb una alta mortalitat. Si bé normalment es registra en animals domèstics no es pot perdre de vista que cèrvols i animals similars poden constituir un reservori salvatge pel virus. D'altres mamífers poden veure's afectats, si bé els éssers humans rarament són infectats (per exemple, el darrer cas reportat d'infecció en humans a Gran Bretanya data del 1967).

El nom de malaltia de peülla-boca prové de la simptomatologia de la infecció. La febre es presenta tan sols durants els primers 2-3 dies, i són més duradors (en la mesura que l'animal sigui viu) els símptomes bucals i podals, en forma d'ampolles.

Els aftovirus que provoquen la febre aftosa es poden classificar en set serotipus (distingibles a través dels anticossos que generen): A, O, C, SAT 1, SAT 2, SAT 3 i Asia 1. Pertanyen al grup dels picornavirus, i per tant es presenten en forma de partícules víriques sense membrana lipídica, amb una coberta proteica de forma icosahèdrica i d'un diàmetre de 27-30 nm. El genoma aftoviral és relativament gran per aquest tipus de virus (unes 8.200 parelles de bases), però segueix el patró de molècula única i linial, i amb la informació disposada de forma que és directament traduïble a proteïna. Per fer aquesta traducció, és clar, la partícula vírica ha d'infectar primer una cèl·lula: adhesió a la membrana cel·lular, alliberament a l'interior de la cèl·lula del genoma víric; replicació i traducció del genoma víric; ensamblatge dels àcids nucleics i proteïnes virals en noves partícules; lisi cel·lular i alliberament de les noves partícules víriques generades.

Electromicrografia d'una cèl·lula infectada i carregada de partícules víriques d'aftovirus.

El caràcter altament contagiós de la febre aftosa i la seva gravetat potencial l'ha convertir en una de les infeccions veterinàries que més controls i mesures requereix. Això fa que la classificació oficial d'un territori d'acord amb el seu estatus respecte la febre aftosa tingui conseqüències més que notables en la facilitat o dificultat de realitzar exportacions.

Pel que fa a les vacunes una primera dificultat rau en que no hi ha protecció creuada entre els set serotips coneguts. Així, a efectes pràctics, són necessàries set vacunes diferents, si bé normalment un mateix territori no ha estat exposat més que a un parell o tres de serotips. També dins de cada serotip hi ha soques diferents que poden respondre de manera diversa a una vacuna. Les primeres vacunes desenvolupades es basaven en la inactivació d'aftovirus, de forma que fossin capaços de desencadenar una resposta immunitària en l'animal inoculat però no la malaltia. Les vacunes inactivades, però, impliquen un risc segons el mecanisme d'inactivació i, des dels anys 1970, hom ha anat desenvolupant vacunes basades en proteïnes víriques individuals. El 1981 es desenvolupà als EUA una d'aquestes vacunes on la proteïna en qüestió era sintetitzada per bacteris modificats genèticament: de fet aquesta fou la primera vacuna pràctica que resultava de l'enginyeria genètica. En l'actualitat són aquestes "vacunes recombinants" les que es fan servir en la prevenció de la febre aftosa.

El brot de febre aftosa de Surrey

Tothom té en ment les escenes viscudes l'estiu del 2001 amb l'anterior brot de febre aftosa. La crisi provocà pèrdues per valor de 8.000 milions de dòlars i també afectà notablement el turisme, per la desinformació de les autoritats i pel groguisme d'una premsa que magnificava els riscos per la població humana. Anecdòticament hom recorda aquelles catifes per on calia netejar-se bé la planta de les sabates no fos cas que els aftovirus s'hi refugiessin amb vistes per escampar-se a les més llunyanes contrades.

Per aquell record el Departament d'Ambient, Alimentació i Afer Rurals (DEFRA) extrema la vigilància. El 2 d'agost, demà farà una setmana, hom va reportar símptomes preocupants en una explotació bovina d'engreix a Normandy, Surrey, propietat de Derrick i Roger Pride. L'explotació fou aïllada. L'endemà es confirmaren les sospites: uns 60 caps eren infectats per aftovirus O. L'aftovirus O és, al capdavall, el serotip més habitual i el més estès per Europa, Àfrica i Àsia. Però el dissabte dia 4 s'evidenciava que el virus de Normandy era una soca similar a "O1 BFS67". Aquesta soca fou la responsable del gran brot del 1967, també escaigut a Anglaterra, i és sobre ella que s'hi fabriquen vacunes.

En el camp de l'esquerra pasturaven els animals de l'explotació on es declarà inicialment el brot el passat 2 d'agost

El brot de Normandy obligà a realitzar tests a explotacions relacionades amb els animals dels Pride. A Elstead (Surrey), el 5 d'agost es detectava un positiu en una vaca d'una altra explotació vinculada a la de Normandy. Això obligà a crear un nou perímetre al voltant d'aquesta altra localitat. A començaments d'aquesta setmana hom trobava altres positius a Surrey, i s'immobilitzaven animals procedents de la zona i exportats a diverses localitats d'Anglaterra i del continent. Així el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha immobilitzat 48 explotacions ramaderes, una mesura que ha estat titllada d'exagerada. En tot cas per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) cal evitar crear alarmes infundades.

Les autoritats irlandeses (republicanes i unionistes) han tancat l'illa a les exportacions de bestiar boví, carn fresca i llet no-pasteuritzada, i també han disposat la introducció de mesures desinfectants en ports i aeroports. Les autoritats canadenques han optat per suspendre les importacions de ramat de qualsevol espècie del Regne Units (Irlanda del Nord inclosa). Al Japó i als Estats Units, on la car bovina britànica ja té prohibida l'entrada d'habitud, s'ha ampliat la prohibició a l'entrada de porcs i de productes porcins.

Som, per tant, davant d'un problema ramader i veterinari, i no tant amb un problema d'alimentació i, molt menys encara, sanitari. És clar que això no impedeix que les guerres de posicions entre mercats nacionals no s'afuin en circumstàncies tan llamineres.

La possible implicació de la planta de Pirbright

Ja el 4 d'agost s'identificava la soca de Normandy com a propera serològicament i genèticament a la O1 BFS67. Aquesta soca ja d'entrada fa ferum més a vacuna que als virus salvatges que corren per l'Europa continental. Per acabar-ho d'adobar el Laboratori de Pirbright (Surrey), un dels quatre autoritzats a tot Europa per la fabricació de vacunes de febre aftosa, es troba a tan sols 4 km de Normandy.

El laboratori de Pirbright inclou instal·lacions de l'Institute for Animal Health i de la companyia privada Merial.

Del diumenge dia 5 al dimarts dia 7, un equip multidisciplinari i interministerial (Health and Safety Executive, DEFRA, Directori de Medicines Veterinàries, Agència Ambiental, etc.) s'hi va posar a la tasca d'examinar possibles fallides de seguretat que haguessin provocat la transmissió de virus de Pirbright a les explotacions afectades de Surrey. En un report concís de 5 pàgines oferien una reflexió preliminar.

Els experts procedeixen de diferents àmbits. Uns són coneixedors de la realitat i de la normativa del treball amb virus altament infecciosos, d'altres són familiaritzats amb els sistemes de control que garanteixen el confinament de les atmosferes on es treballen amb aquests patògens, d'altres coneixen els processos de fabricació de vacunes i la normativa general sobre producció de medicaments veterinaris i, a la fi, uns altres són posats en la qüestió de la gestió de residus en instal·lacions d'aquesta mena.

Legalment la referència principal és l'Ordre de Patògens Animals Especificats, del 1998, que és la que estableix la normativa de permissos per treballar, entre molts d'altres, amb aftovirus. D'altra banda hi ha la normativa lligada al treball amb organismes modificats genèticament (en aquest cas, bacteris) que són els produeixen les proteïnes aftovirals que integraran la formulació vacunal.

En tot cas la investigació s'ha de centrar en la soca activa O1 BFS67 i en els treballs fets entre el 14 i el 25 de juliol. La data s'ha calculat suposant uns períodes d'incubació de 8-19 dies. Les inspeccions a Pirbright consistien en revisar els registres corresponents a aquestes dates i examinar el funcionament dels sistemes de control.

Com era d'esperar hom trobà que, efectivament, s'hi treballa amb O1 BFS67 i de forma rutinària. A Merial (la part privada del centre) es produïren uns 10.000 litres de suspensió de virus de O1 BFS67 en el decurs del període 14-25 de juliol. Paral·lelament a l'IAH, al centre públic, s'empraven un 10 mL (és a dir 1 milionèssima part de la producció) en experiments, base de la producció científica sobre aftovirus del laboratori de Pirbright.

Quines serien les possibles vies de sortida del virus del laboratori? El report n'examina tres:

- via aèria. Aquesta és la via més controlada i els experts no han trobat indicis de cap fallida dels sistemes de control ni hi ha reportat cap accident. L'aire procedent de les àrees de treball amb aftovirus és filtrat prèviament amb filtres HEPA (d'alta eficiència de detenció de partícules). D'altra banda el règim de vents habitual a Surrey i durant aquells dies en concret fa difícil pensar en una transmissió aèria directa de Pirbright a Normandy.

- via aquosa. Els residus líquids de Pirbright són tractats per dos sistemes, un corresponent a la unitat aïllada de l'animalari, i l'altre corresponent a tota la resta del centre. El de l'animalari empra un procés d'inactivació tèrmica, que va funcionar normalment durant els dies estudiats, i que seria suficient per destruir els aftovirus excretats pels animals infectats experimentalment. L'altre sistema empra un procés d'inactivació química. Les inspeccions van trobar en aquest segon sistema alguns problemes de filtracions, que es podrien haver agreujat amb les fortes pluges i inundacions que es van viure la segona quinzena de juliol. No obstant això sembla difícil que una fuita contaminada amb aftovirus actius pogués arribar a contactar directament amb la granja de Normandy.

- via humana. En un principi sembla la més probable. Els experts han parlat amb empleats, examinats els registres d'entrades i de sortides, etc.

Les investigacions encara han de confirmar genèticament la identitat entre els virus del brot de Normandy i els virus produïts a Pirbright. La combinació d'una fuita d'aigües contaminades i el transport accidental, ni que sigui a través de les rodes d'un cotxe que xafen un bassal de la vora del laboratori i roden per l'A324 fins a Normandy camí d'Aldershot (mapa), no és descabellada.

Lligams:

- Initial report on potential breaches to biosecurity at Pirbright site, del Health and Safety Executive britànic.