El Grup dels Sis contra la independència de Kosovo (Today Kosovë, Tomorrow Catalunya)

Kosovo ja és formalment independent. En pocs mesos, doncs, els partidaris de la unificació amb Albània seran vistos com uns traïdors, i acabaran amagant les banderes de l'àliga bicèfala a les golfes. O, potser no. Però l'experiència de Macedònia (amb els partidaris de la unitat nacional bulgaro-macedònica) és un indici de com van aquestes coses.

Sigui com sigui, dins de la Unió Europea la posició majoritària és el reconeixement de la independència de Kosovo. Cap estat de la Unió Europea defensa la reintegració de Kosovo a sobirania sèrbia. I cap estat de la Unió Europea no toleraria la reunificació de Kosovo i Albània. Dit això de passada, direm que cap estat de la Unió Europea no tolerarà el dret de Mitrovica Kosovska a reintegrar-se a Sèrbia, o el dret de la República Srpska de separar-se de Bòsnia-Herecegovina, etc., etc., etc.

Hi ha, però, sis estats que es caracteritzen, de moment, per l'oposició a reconèixer la República de Kosovo. Són aquests:
- Espanya. De la mateixa forma que alguns catalans quan diuen Kosovë volen dir Catalunya-Principat, la diplomàcia espanyola quan esmenta el cas, per comptes de veure l'àliga bicèfala negra sobre camp de gules, veu ikurriñak i senyeres per tot. Això ja va passar el 1991, amb Eslovènia i Croàcia, quan Fernández Ordoñez deia que "nunca reconoceremos Eslovenia i Croacia". Nunca és molt de temps, Paquito.
- Xipre. De la mateixa forma que els llavis de Slavian lover de Putin pronunciaven el mot d'Espanya, també ho feien i, amb més claredat, amb el de Xipre. De Xipre del Nord, volem dir. A Xipre del Sud no volen la reunificació de qualsevol manera, però tenen por de qualsevol reconeixement internacional de la RTCN. Evidentment, Putin no reconeixerà mai Xipre del Nord, però alguns països turcs i/o musulmans de l'Àsia Central podrien fer el pas ni que fos per plaure la Sublim (però laica) Porta.
- Grècia. On va Xipre, va Grècia, malgrat que l'Enosis hagi pujat definitivament al quarto dels mals endreços. És clar que també podem pensar en les minories nacionals del nord de Grècia. Però, tranquils, entre l'estat i l'església, i l'església i l'estat, els grecs del nord amb cognoms valacs, bulgars o turcs, són d'una convicció grega que ni Aquil·les.
- Eslovènia. A Eslovènia sempre els hi va fotre aquell dèficit fiscal que anava a industrialitzar Kosovë i Macedònia. Els hi fotia també que, malgrat la suposada industrialització, encara haguessin de patir torrentades d'albanesos i de macedonis als afores de Ljubliana i de Maribor. Però si Eslovènia forma part del Grup dels Sis és perquè vol cultivar les relacions amb Sèrbia. Al capdavall, les querelles nacionals dels eslovens dels nostres dies són amb els croates i amb els alemanys (perdó, austríacs) de Caríntia.
- Hongria. A Hongria hi ha molta sensibilitat per les minories ètniques... fins que ho deixen de ser. I, és clar, els albanesos de Sèrbia eren minoria, però els albanesos de Kosovë són majoria. Hongria també té al cap la minoria hongaresa de Vojvodina (que és minoria a Vojvodina, fins i tot a alguns districtes històrics del Banat). Hongria, com Eslovènia, vol tindre bones relacions amb Sèrbia. Pel capitalisme hongarès i eslovè... Sèrbia pot ser territori de promisió per a la propera dècada.
- Romania. A Romania hom pensa en la minoria hongaresa de Transilvània (que també és minoria a Transilvània, malgrat no ho sembli). Que es moguin les fronteres no els hi fa gràcia. Tampoc no els hi fa gràcia les amenaces de Putin de reconèixer Pridnístria (un territori reconegut internacionalment com a part de Moldàvia, i amb una minoria de llengua romanesa que viu en la precarietat nacional més absoluta). D'altra banda, Romania, com Grècia i Xipre, són països de tradició ortodoxa, i tampoc no volen allunyar-se massa de l'eix Belgrad-Moscou.

Sigui com sigui, els Estats Units reconeixeran Kosovë i el Grup dels Sis es farà com un terró de sucre.

Fem una porra per veure qui caurà abans del burro:
- Eslovènia.
- Romania.
- Hongria.
- Espanya.
- Grècia.
- Xipre.

D'altra banda, hem sabut que en Carallot-Rovira ha exigit al Ministeri d'Afers Exteriors espanyol que reconegui la independència de Kosovë. Amb aquests desgraciats al capdavant de l'independentisme, ni tomorrow ni a la vall de Josafat serà Catalunya independent.