Fa quaranta anys que un Paul Anka (*1941) ja envellit artísticament de forma prematura va sentir 'Comme d'habitude', de Claude François (1939-1978). De seguida va comprar-ne els drets per fer una versió en anglès. Però si la lletra de François feia referència més o menys referència al trencament de la seva relació amb France Gall (*1947), la lletra de Paul Anka ('My Way') parla d'un paio que és camí de tornada de tot. Un Frank Sinatra (*1915) crepuscular va popularitzar la cançó, que a desgrat seu el va perseguir les tres darreres dècades de la seva vida. Des de llavors la versions de 'My Way' han estat incomptables: esmentem Elvis Presley, Sid Vicious i Gipsy Kings per tindre'n una idea de l'abast de les relectures fetes.
A My Way, J. A. Sanglot, ens presenta versions de Dolo Bertran i Jaume Sisa. No obstant això el pes de la banda sonora del film recau en Antònia Font i, molt especialment, en Joan Miquel Oliver. Les lletres post-humanístiques d'Antònia Font s'adiuen força amb la història que retrata visualment Sanglot. Marc (Ariel Casas) és un home acomodat, casat amb una prometedora dissenyadora de perfums (Sílvia Marsó), i amb qui viu juntament amb la seva filla, ja gran, d'una anterior relació (Susanna Fawaz). Arran de la mort de la mare, Marc entra en contacte de nou amb el seu pare (Joan Dalmau) després d'anys i panys de no veure'l. A qui sí veu és al seu germà (Jaume García Arija) amb qui fa negocis de tràfic de drogues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada