La degradació de la democràcia espanyola (I)

Les instàncies policials, judicials i polítiques de l'estat espanyol (Ertzaintza, inclosa) presenten l'ofensiva jurídico-policial contra l'esquerra independentista basca com una qüestió militar: una sèrie d'organitzacions de l'esquerra independentista basca serien potes necessàries de l'organització armada ETA. No discutim si som potes o cues, però que la finalitat de la justícia espanyola sigui purament militar i no política no s'ho creu ningú. Ni tan sols els propugnadors incansables de la lluita contra la violència i de la denúncia de les pistoles (de les pistoles de l'enemic, s'entén).

Ara bé, que la finalitat sigui política no és cap cosa d'esquinçar-se les vestidures. És un fet que el moviment basc d'alliberament nacional és l'únic amb cara i ulls que hi ha a les nacions oprimides de l'Europa occidental. Una cosa és tolerar el moviment quan no tenia una influència determinant en el curs real de la nació basca, i l'altra tolerar-lo en els nostres dies que sí la té.

L'estat espanyol, però, se la juga.

El govern de Zapatero, per exemple, vol treure un rèdit electoral i serveix en safata un tema on el PP s'hi sent més còmode (molt més que en l'economia on ha de vendre unes receptes neolibs amb les quals no pot combregar bona part del seu electoral més popular; o molt més que la immigració extra-comunitària, on per cada exabrupte d'Arias Cañetes, han de fer deu o vint genuflexions de penitència xenòfila).

Però que el govern de Zapatero se la jugui, poc importa. "Cristinita, de Cánovas a Sagasta, y de Sagasta a Cánovas", que deia Alfons Puigmoltó.

A l'estat espanyol se li pot ennuegar l'operació. Cada iniciativa té un risc determinat de produir la repulsa de les institucions europees, ni que sigui amb efecte retardat. I si un risc de 0.2 l'elevem a una potència arbitràriament elevada, el risc de repulsa és de 1.0. Si algú vol collar, des de Brussel·les, Berlin, París o Washington, a l'estat espanyol ja saben per on fer-ho. Si Putin s'emprenya molt per la independència de Kosovo d'aquest diumenge, encara poden patir i tot.

I això vist des de l'exterior. En l'interior de la societat basca, l'operació Garzón 2.0 no fa més que agreujar les tibantors. També garantitza que l'estat espanyol mai no podrà celebrar la victòria militar sobre ETA (malgrat que, de fet, ja la té a la mà). Deuen calcular que tot això reforça la cohesió de la nació espanyola contra un enemic domesticat (ETA i el seu entorn).

Més informació: basque-left.org