Les declaracions Rowan Williams, arquebisbe anglicà de Canterbury, tenen suc.
Bàsicament ha dit que trobaria adient l'aplicació de la xària en relacions matrimonials i financeres entre ciutadans britànics de religió musulmana.
Aquest sistema d'una llei civil específica per a la població musulmana en un país de majoria no-musulmana no és nou. S'aplica a la Unió Índia des de la independència.
A més, la legislació britànica ja reconeix particularitats en el règim matrimonial a la població jueva. Per no parlar del fet que, a Anglaterra, l'església anglicana és encara la 'religió establerta' o 'de l'estat'.
D'ací que sorprenguin algunes reaccions acidíssimes per part de figures cristianes i jueves del Regne Unit.
No sorprenen tant algunes reaccions enfurismades fetes per sectors fa dues generacions poaven en l'anti-semitisme, i ara poen en la malanomenada islamofòbia.
De totes formes, les declaracions de Williams representen ben a les clares que els cristians europeus, per norma general, es preparen cap a la submissió. És a dir, cap a l'assumpció d'un estatus de dhimmi o protegit sota la xària islàmica. Saben perfectament que sota una xària d'abast europeu, la població no-musulmana es veuria obligada a la conversió o a reafirmar la seva pertinença a algunes de les religions legals (presumiblement, les diferents corrents cristianes i el judaïsme). En aquest escenari, les esglésies cristianes recuperarien part d'uns ramats que altrament restarien escampats.
Tot el discurs dels jerarques cristians i jueus contra l'anomenat islamisme o islamofeixisme és francament epidèrmic. Perquè a l'hora de la veritat són els primers defensors de la cohesió dels anomenats musulmans. Ridículament, hi ha cristians i jueus a Europa que recorden als musulmans descarriats i mig-descreguts el deure de pregar, de fer dejuni, de fer almoina i d'anar a la Meca.
Tècnicament doncs, poc importa que el fanatisme islàmic adopti uns aspectes especialment repressius. Perquè és connatural a les religions de la societat contemporània exercir un paper repressiu, alienador i extorquidor. Ja no importen creences ni liturgies: sols importa instal·lar com un càncer hereditari entre les masses populars, aprofitant-ne els desenganys i les pors, per conduir-nos a tots plegats a l'infern en aquesta terra. Si fos una mica més jove, en Williams encara se circumcidaria i faria un curset de reciclatge sobre xària, ni que fos perquè les mesquites són més plenes que les esglésies a Anglaterra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada