dimarts, 20 de maig de 2008

Assistir als actes del propi centenari: Moisès Broggi fa cent anys

Comentava Josep Maria Espinàs, en un article recent, que alhora de valorar figures senyeres de l'època coetània hi ha una primera fita destacada, que és la que coincideix amb el 25è aniversari de la mort, ja que ha passat prou temps com per valorar el personatge sense la força dels 'hereus' directes i que la commemoració serveix d'entrada als actes del centenari del naixement.

Espinàs, de 81 anys, s'havia d'esmenar tot seguit en aquell mateix article. Car, certament, el 25è aniversari de la mort d'una celebritat només precedeix el centenari del naixement, si l'aital celebritat ha mort abans del 75 anys. Però aquesta edat, avui dia, es troba a la part baixa de les esperances de vida mitjana de les poblacions dels 'països avançats'. És habitual, doncs, primer el centenari. De vegades, les dues commemoracions coincideixen, com ha estat el cas de Mercè Rodoreda, que va nèixer el 1908 i va morir el 1983.

Res no sembla que hagi de limitar l'augment de l'esperança de vida que es registra al nivell mundial. Fins i tot es debat si també augmenta l'edat màxima de la vida humana. En el Gènesi, per exemple, recollint una mostra de saviesa mesopotàmica, se'ns que els dies de la vida dels humans no seran pas superiors a 120 anys. A hores d'ara únicament una persona ha pogut presentar papers inequívocs que mostraven haver superat aquesta edat: es tracta d'una dona arlesana, J. L. Calment que va nèixer el 1875 i va morir 1998. Però, l'augment de l'esperança de vida mitjana i l'augment general de la població fa obligat que el nombre de centenaris creixi. I que també creixin les celebritats que arriben a 100 anys.

Avui fa 100 anys, precisament, el cirurgià Moisès Broggi. Ja fa 15 anys que es va retirar del quiròfan, però la seva activitat científica i literària es manté amb un nivell considerable.



Per fer-nos una idea del que suposa fer 100 anys, n'hi ha prou amb assistir al testimoni de Broggi de primera mà dels bombardejos feixistes de Barcelona en la guerra del 36, quan era cap d'urgències de l'Hospital Clínic. Fou en mig d'aquells bombardejos que Broggi va fer els 30 anys.

Qui no ha fet encara 100 anys, però ja es troba en el centèssim any de la seva vida extrauterina és en Manoel de Oliveira (*12.12.1908). El cineasta portuguès acaba de rebre a Canas una palma d'or a la seva trajectòria com a realitzador experimental. Una carrera que comença el 1931 a Douro, faina fluvial, i que en la darrera dècada compta amb 14 films. Clint Eastwood, una de les persones que el felicitava ahir, no havia fet l'any quan Oliveira inaugurava la seva extensa i arriscada filmografia.