Quan hom pensa en un xantatgista, és inevitable la imatge, passada per la literatura de novel·la negra i pel periodisme de mel i fel, d'un jove cràpula, amb informació privilegiada sobre les pràctiques homosexuals d'un peix gros respectable de mitjana edat. En aquest escenari, és políticament correcte sentir compassió pel xantatjat. Més encara, quan el xantatjat viu sota l'amenaça d'unes lleis anti-homosexuals i quan l'aparell repressiu no dubtaria en emprar el testimoni del xantatgista (òbviament, en la majoria de casos, "sodomita" ell mateix) per revenjar-se en el peix gros caigut de qui sap quina enveja secular. Abrogada tota la legislació anti-homosexual, el xantatgisme d'aquesta mena no és ni més menys que producte d'una activitat injustificadament il·legal d'espionatge sobre afers de la vida privada que no haurien de tenir cap rellevància per ningú. O és que potser som millors persones nosaltres després d'haver sentit les converses d'un cert president de la Generalitat amb Herr Gürkel.
Sobta, en tot cas, sentir les notícies sobre l'empresonament de Carlos Montero, president de l'associació ecologista castellano-aranesa Avalon. Montero ha estat acusat, efectivament, de xantatgista. Concretament se l'ha acusat d'extorqui donatius a la seva associació a canvi de no fer denúncies sobre delictes, faltes o infraccions de natura ecològica, fetes al llarg i a l'ample de la contrada occitana d'Aran. És normal que els detalls dels fets imputats no es coneguin. Però sobta que en les notícies ningú no es plantegi res més enllà del xantatgisme. Eren, doncs, els presumptes delictes, faltes o infraccions denunciades per Avalon falses? O eren certes, i llavors el que s'imputa a Avalon és no haver-les denunciades tot i tindre'n coneixement? Els empresaris extorquits es presenten com les víctimes de tot plegat. I, certament, la societat, més enllà del que digui la llei, podria haver castigat (amb raó o sense) als extorquits presumptament per Avalon si aquesta associació feia publicar les denúncies a la premsa o les duia a jutjats o a instàncies administratives, bé de Vielha o de Lleida. Però el que no acabo d'entendre és que la premsa tracti les lleis i normativa contra malvestats ecològiques amb la mateixa recança que fa unes dècades hauria tractat les lleis i normativa contra les pràctiques homosexuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada