Tony Blair és un encantador de serps. Aquesta setmana l'entrevista Attitude, un magazine gay. Blair treu la flauta tan bon punt l'entrevistador treu a col·lació el catolicisme de Tony Blair. Tony Blair, recordem-ho, va fer una conversió sonada al cristianisme catòlic quan va deixar el càrrec de primer ministre britànic en mans de Gordon Brown. Els d'Attitude volien burxar-li pel que fet que l'Església (catòlica) de Roma sigui molt menys tolerant amb l'homosexualitat que no pas ho és l'Església (anglicana) d'Anglaterra. Ja ho hem dit: Blair treu la flauta... i es posa a tocar. Critica la "inflexibilitat" de l'Església Catòlica respecte l'homosexualitat, es desmarca de les declaracions de Benet XVI sobre l'apocalipsi que suposaria esborrar les distincions entre homes i dones, i assenyala que mentre els creients de més edat mantenen "posicions inalterables", la majoria de les comunitats catòliques mostren "una ment més liberal". Liberal en la qüestió de l'homosexualitat, s'entén.
Fins aquí l'encantador de serp flaviola com ho fan molts catòlics (i cristians) de base.
Però Tony Blair és molt més que un encantador de serps. És un bon encantador de serps. I continua. "Cal acceptar que el món està canviant" (en relació a l'acceptació de l'homosexualitat) i "cal intentar liderar el canvi i connectar amb la gent".
I abans que el lector faci una associació d'idees quant als "canvis", Tony Blair ho rebla. "L'Església s'hauria de reformar com en el seu dia ho va fer el Partit Laborista".
"Llamps i trons!", deuen pensar els catòlics. La sola imatge d'un Tony Blair reformant el Partit Laborista els hauria de fer tremolar, si una dècada més tard li ha de tocar el torn a l'Església Catòlica. Els sindicalistes de pedra picada van acabar enyorant Neil Kinnock després de veure com Tony Blair li donava la volta al Labour com un mitjó. Els catòlics tradicionalistes acabarien enyorant el Vaticà II després d'una semblant operació de blairització de l'Església Catòlica.
Totes les associacions, des del laborisme fins al catolicisme, malden per captar gent i, sobretot, gent capaç. Fitxar Blair com a "cap visible" del laborisme et pot dur al 10th Downing Street. I fitxar Blair com a "dirigent catòlica" d'una campanya d'entesa de les religions pot dur Roma a una capitalitat religiosa perduda ara fa cinc segles. Però a quin preu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada