En el món globalitzat o en el globus mundialitzat dels nostres dies resulta curiós comprovar les emocions que poden produir eleccions distants. Els resultats d'allà es valoren amb el prisma d'ací, i a l'inrevés. I, com sempre, ningú no perd. Tothom pot ser Obama o Sarkozy. Com sempre, la victòria té molts pares i la derrota és òrfena. Si guanya qui no volem, girem el cap i recordem que tota elecció no és més que un concurs entre equips enfrontats de marquèting. Si guanya qui volem, veiem en els comicis una nova prova d'irresistibles d'avenços que ens duran, malgrat tot, de derrota en derrota fins a la victòria final.
En les eleccions generals andorranes s'ha registrat un canvi "cap a l'esquerra". De tots és sabut que la política que farà Jaume Bartomeu, al capdavant del govern del Partit Socialdemòcrata (amb o sense coalició), no diferirà en essència de la dels governs de Marc Forné i Albert Pintat. També sabem que no ho tindrà gens fàcil en mig de les transformacions financeres que Sarkozy ha imposat al seu co-principat, i que caldrà un gran canvi de model econòmic si hom vol sobreviure en les procel·loses aigües de l'albirable recuperació econòmica mundial. Ja veurem, en tot cas, a on condueixen les formulacions de capitalisme social del PSD.
Les eleccions generals d'Ecuador han tingut un ressò especial a casa nostra per la nombrosa comunitat de ciutadania equatoriana. En línies generals, comparats amb altres anys, aquests comicis no han mobilitzat ni tants esforços de propaganda ni d'electors. En tot cas, el ticket de Rafael Correa i Lenín Moreno ha aconseguit una victòria impressionant en l'urna de les presidencials, i no li caldrà segona volta. El projecte de "revolución ciutadana" de Correa sembla, doncs, de moment, ben afermat.
El dissabte es van fer eleccions a Islàndia. L'Aliança Social-demòcrata i el Moviment Verd d'Esquerres, en el govern des del mes de febrer, han fet avenços. El descrèdit del Partit de la Independència arran de la fortíssima crisi financera que viu el país ha passat factura. La primera ministra, Jóhanna Sigurðardóttir, disposarà ara de la majoria parlamentària que necessita per fer-hi "reformes" (i com d'estranya sona aquesta paraula després de dècades de ser sinònim de polítiques reaccionàries paoroses).
En les eleccions sud-africanes, de dimarts passat, el Congrés Nacional Africà ha sortit amb pèrdues, però no pas tantes com les inicialment previstes. Jacob Zuma, un home format al Partit Comunista Sud-africà, serà el nou president de la república. El gran beneficiat de les eleccions ha estat l'Aliança Democràtica de Helen Zille, que tot i que a gran distància del Congrés Nacional Africà es consolida com el principal partit de l'oposició. Encara que, no hi ha dubte, que la principal oposició de Zuma es troba en el propi Congrés Nacional Africà.
I, per acabar, comentarem els resultats del referèndum que es va fer ahir a Berlin. La plataforma "Pro Reli", promoguda per associacions catòliques, protestants, jueves, musulmanes, amb el suport de les dues esglésies cristianes majoritària, i amb la campanya activa de la CDU i del FDP, va aconseguir plantejar un plebiscit sobre el retorn de l'assignatura de la religió al programa educatiu obligatori. La idea de "Pro Reli" era fer que els alumnes poguessin triar entre l'assignatura d'Ètica i l'assignatura de Religió. En tot moment, en la seva campanya parlaren de "la llibertat d'elecció". Els partidaris del "NEIN", per contra, insistiren en el significat que tindria la reintroducció de la religió a les aules com a assignatura: ja no seria una assignatura (o dues) sinó múltiples assignatures (tantes com religions hi ha en el Berlin de les 200 nacionalitats). L'SPD i Die Linke feren campanya pel "Nein", si bé el protagonisme l'han tingut diverses associacions cíviques. L'índex de participació, com a acostuma a passar, ha estat força baixa, de menys d'un 30%. Però el "nein" ha guanyat, amb un 51,3% dels vots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada