El fitxatge d'Ignasi Guardans per part del Ministeri espanyol de Cultura per dirigir l'Institut Cinematogràfic espanyol ha mogut sentiments oposats. Des de CDC hom ho considera un moviment alimentici de Guardans, que s'ha de buscar la vida després d'haver caigut de les llistes a les eleccions europees. Des del PSC és la recompensa generosa de Zapatero davant un polític heroic que ha estat defenestrat en la rauxa ultrasobiranista i ultraliberal d'una Convergència lliurada als peus de Ramon Tremosa. Els mateixos que abans lloaven Guardans com a defensor dels passatgers aeroportuaris, ara el blasmen com un indocumentat que, per comptes de dedicar-se a coses serioses, es dedicava a la conservació de les sabates just abans d'agafar un avió. I els mateixos que ironitzaven amb aquesta posició de Guardans quan ell mateix fou víctima del setge de Mumbai (com si el setge de Mumbai s'hagués pogut prevenir tot destapant potitos i confiscant ampolles d'aigua mineral), ara ens el presenten com l'enèssima víctima de la fèrula de la crosta nacionalista.
No n'hi ha per tant, home! Guardans no es moriria de gana deixada l'acta de diputat. La xarxa social d'un nét de Cambó no és la mateixa que la d'un ex-operari de Nissan. En aquelles alçades la solidaritat de classe funciona. Guardans no cerca tant l'aliment com el prestigi social de ser un nom i un càrrec (un nom i uns càrrecs successius), que encara que sembli que no és millor vist que limitar-se a tallar el cupó (que és, altrament, la màxima aspiració de l'ex-operari típic de Nissan).
Guardans, doncs, ha estat reclutat en base a relacions personals i, evidentment, també d'acord amb l'efecte que això tindria en les files de Convergència. Si els resultats de Tremosa no són bons, ja s'hi podran calçar els de la Casa Gran del Catalanisme.
En un altre nivell social hi ha el cas de la Pia Bosch. De càrrec de confiança de diputat d'ERC, va ser rescatada com a Sotsdelegada del Govern (del PP!) a Girona.
En Josep Piqué va ser home del PSUC. Molts anys més tard, els de Convergència el van atreure i el van col·locar com a independent en un dels governs del PP. El PP l'assimilà i el convertí en l'enèssima esperança de fer quelcom al Principat. Piqué en aquella època fitxà Montserrat Nebrera. Piqué va caure i Nebrera resisteix. Piqué, naturalment, no se n'anà a casa, i passà a dirigir Vueling. Que té d'estrany, doncs, que ara des de la Casa Gran del Catalanisme el vulguin recuperar?
En el sistema d'hexapartit del Principat aquestes coses passen. Miguel Durán, directiu de l'ONCE, va ser en el seu moment captat per Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Més recentment, Durán es feia fort en la dreta econòmica espanyola (neoconservadora), i ara encapçalarà la llista de Ciudadanos a les europees. Els sis partits realitzen els fitxatges que creuen convenients per fer veure que amplien base:
- CiU i, CDC en particular, s'orienten per la captació de gent propera al PP i que pensen que les hores (relativament) baixes que viu el partit els fan replantejar aquesta proximitat.
- el PSOE es deleix per captar (ex-)nacionalistes catalans, amb la garantia que els neutralitzarà d'acord amb la màxima "catalanistes ho som tots". Si cal coquetejar amb gent d'UDC i ERC s'hi coqueteja. No obstant, pel PSC-PSOE més que captar-los en l'estructura s'estima més captar-los en les formacions satèl·lits (ERC i Iniciativa).
- el PP sap que si vol obrir-se camí haurà de captar des de diversos sectors: CiU desencantats, ex-esquerranosos que ara han vist la llum de l'ortodòxia econòmica, etc.
- ERC es posarà aviat les piles per neutralitzar possibles suports de la "Força Catalunya" de Santiago Espot, amb la consegüent i previsible deriva ideològica (però, és clar, sense avançar ni un bri en el camí "del 2014").
- Iniciativa es troba amb dificultats per captar en els seus terrenys, tan capficada com es troba en el tristpartit. Això no vol dir que des de les formacions que integren la constel·lació ICV-EUiA no es facin moviment: se'n fan però més aviat en clau de ser més forts dins aquesta constel·lació.
- Ciutadans fa ara moviments envers els sectors que aparentment són més mobilitzables: d'aquí la dretanització envers els neoconservadors recoberts de pell anarco-capitalista. La majoria silenciosa, pensen. Sí, però qui tacet placet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada