Avui ha prosperat la moció de censura contra el batlle del PSOE de Vilafranca del Penedès. L'erosió històrica del PSOE vilafranquí és la que va obrir la porta a la creació d'una majoria de forces no-sucursalistes catalanes. Gràcies a aquesta majoria avui ha triomfat doncs una moció de censura que ha elevat a la batllia el candidat de CiU, amb el suport dels dos regidors de la CUP i del regidor d'ERC.
Val a dir, però, que, d'acord amb les regles del joc de la tebiona llei municipal, les mocions de censura són sempre constructives. Per tal que un consistori mostri el rebuig contra la gestió de l'equip de govern municipal cal incloure en la moció un candidat. És per això que aquesta "moció contra el PSOE" es presenta com una "moció en pro de CiU". Farien, doncs, molt malament els qui pensin que això de la Casa Gran del Catalanisme és un xec en blanc a Convergència.
En aquest sentit cal destacar que la CUP de Vilafranca no s'incorpora a l'equip de govern municipal i que, sempre i tothora, mantindrà la independència crítica envers el nou govern de CiU.
Si bé en la decisió de la CUP han pesat sobretot consideracions vilafranquines, també és evident que el ressò que ha tingut l'acord puntual CiU-ERC-CUP ha desfermat tota mena de comentaris en clau de Principat i en clau catalana sencera.
La idea d'unitarisme de front nacional és més fàcil de dir que de fer. Simptomàticament, alguns dels seus defensors ara es troben en la necessitat de bastir un projecte polític independent de CiU i d'ERC, amb el qual anar, de moment ja, a les eleccions al Parlament de Catalunya. No els podem desitjar cap mal a aquests curiosos independentistes hayekians de la clenxa ben feta. Però sí els podem recomanar que, si més, no en facin una de llista i no dues o tres (ho dic per Força Catalunya, Reagrupament.cat i d'altres aspirants).
Davant els que criden a una unitat àmplia que vagi des d'Unió fins a la CUP, caldria recomanar-los que defineixin, primer, els ítems bàsics d'aquesta unitat. Els quals han de ser: l'assumpció de l'àmbit nacional complet com a àmbit d'actuació del projecte unitari, i la defensa del dret d'autodeterminació del poble català en aquest marc territorial. I de totes formes ningú no s'hauria d'imaginar aquesta unitat com la creació d'un Partit Nacional Català. Ha de ser una unitat cap a la independència, i això implica l'existència de diferents projectes que no poden fondre's en un sol partit. I, menys encara, quan aquesta fusió comportaria l'hegemonia d'ideologies individualistes il·luses i antagòniques als interessos socials de la gran massa de catalans.
Però abans de fer volar coloms, congratulem-nos, però, del resultat de Vilafranca. El PSOE ha de saber en aquells municipis on és atrinxerat que el dia que perdi la majoria absoluta perdrà la batllia. I que no s'esquincin els tratjos, si us plau, perquè ells han fet el mateix a la Comunitat Autònoma Basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada