La decisió del Tribunal Suprem de no arxivar la denúncia sobre els 'vestits' del cas Gürtel, suposadament regalats al president Camps, ha revifat les demandes de dimissió per part de tota l'oposició parlamentària (PSPV, EUPV, Compromís). Com que les eleccions a les Corts Valencianes, com a més tard, s'haurien de convocar la primavera del 2011, si es produís cap dimissió del president de la Generalitat en els propers dies o les properes setmanes, hi hauria eleccions anticipades.
El PP valencià té ara dues opcions davant de les eleccions (anticipades o no). Pot deixar-se anar per la hubris i presentar al mateix Camps, enjudiciat o no. O pot fer un relleu, i fer mà de Rita Barberà com a candidata.
En un cas o en l'altre, la campanya electoral del PP ja se l'ha mig feta el PSOE. El pla d'austeritat del govern Zapatero és una agressió en tota regla contra àmplies capes populars. El PP espanyol, de la mà de Rajoy, ja s'ha posat la careta de "conservadorisme compassiu" i lamentat les fortes "retallades socials". El PP valencià i el govern Camps han deixat entreveure que resistiran o denunciaran les aplicacions de les retallades que afectin les partides de polítiques socials dels pressupostos de la Generalitat. Més tímidament, han dit quelcom de similar al Govern Balear. En canvi, a la Generalitat de Catalunya han aplaudit i tot. D'aquesta forma, l'austeritat del govern Zapatero passa també per una ofensiva contra les "autonomies". I en la pròpia lògica de les "autonomies", el debat s'espanyolitzarà al voltant del "clash" entre PSOE i PP.
Externament, la pugna entre el PP i el PSOE és identificada sovint amb el dilema "conservador"-"liberal" que trobem en els sistemes polítics anglosaxons i, en menor mesura, continentals. El primer govern Zapatero (2004-2008) havia fet bandera justament de les reivindicacions "liberals" que denunciaven amb manifestacions multitudinàries des dels rengles "conservadors" de Madrid. Però també hi ha una altra contradistinció, curiosa si més no. El PSOE ara pren la bandera de les "reformes" propugnades des dels "mercats financers" i les "instàncies comunitàries". I el PP pot sentir-se temptat de recollir el malestar de mitjana i petita burgesia que veu clarament com aquestes "reformes" amenacen d'allargar la recessió durant anys i panys. És clar, que els papers tornarien a invertir-se tan bon punt el PP prengués el govern espanyol, i el PSOE passés a l'oposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada