La Consulta sobre la reforma de la Diagonal tenia diverses funcions. Així com Ciudadanos respon a les consultes sobre la independència amb un botifarrèndum, el PSOE de Barcelona hi respon amb un referèndum-botifarra. Tant d'esforç per menysprear el 21% de participació en les consultes sobre la independència realitzades entre el 13 de setembre del 2009 i el 9 de maig del 2010, ara se'ls gira en contra quan obtenen un 12% de vots. Ara bé, la premsa del règim ens aclareix que el 12% era ja la xifra esperada.
Si considerem que la qüestió de la Diagonal és una qüestió parcial o tàctica, mentre que la qüestió de la independència és una qüestió global o estratègica, es comprén el diferencial. Altrament, la comparació no es podrà fer fins el 10 d'abril del 2011. En termes d'eficàcia, si fa no fa, les dues consultes són comparables. No és, però, el cas en termes d'eficiència. La milionada esmerçada en la consulta de la Diagonal depassa de molt la despesa realitzada per la consulta sobre la independència. A més, si en la primera s'hi ha esmerçat fonamentalment diner públic, en la segona les contribucions han estat voluntàries. Per acabar-ho d'adobar, si la despesa publicitària de la primera engrossa grans companyies d'amics i coneguts, la despesa de la segona va a parar a petits negocis. En termes d'eficiència, doncs, la consulta sobre la Diagonal ha estat molt ineficient.
Si continuem per la qüestió del rigor, és evident que en la Consulta sobre la Diagonal hi ha hagut notables irregularitats. Més de la meitat dels vots emesos han arribat per via d'Internet. I molts ciutadans, com l'Albert Fernández Díaz han vist la seva identitat suplantada per votar-hi. Les experiències de vot electrònic a les consultes sobre la independència han estat molt limitades, precisament pel rigor i seguretat que hom exigia aquest mecanisme. Les consultes sobre la independència són possiblement al·legals, però la consulta sobre la Diagonal a més de ser-ho igualment, s'ha fet de forma destralera. La falera per la "quantitat" ha passat per damunt de la "qualitat", i per això deixa un sabor amarg, que el propi PSOE s'afanyarà a usurpar per deslegitimar qualsevol iniciativa futura de "democràcia participativa".
Val a dir que la idea de la consulta sobre la Diagonal com a mecanisme de "democràcia participativa" mostra també la limitació del concepte. La "participació", en aquest cas, se cercava fonamentalment per dir "amén" a quelcom ja cuinat prèviament.
Però fins i tot en aquest sentit és on hi ha l'èxit de la consulta sobre la Diagonal. De les 1.414.634 persones convocades (empadronats al municipi barceloní de més de 16 anys d'edat), tenim que:
- 1.242.473 persones s'han abstingut (87,83%).
- 0.137.453 persones han votat per l'Opció C (9,72%). L'Opció C, de rebuig de les dues alternatives proposades per l'Ajuntament, havia estat amagada en la propaganda oficial. No obstant això, ha estat de llarg la més votada de les tres opcions.
- 0.020.453 persones han votat per l'Opció A (1,44%).
- 0.014.255 persones han votat per l'Opció B (1,01%).
Sobta constatar que, segons les dades oficials, no hi ha hagut ni un sol vot nul. Poc creïble.
Un 2,45% dels barcelonins han donat suport a l'Ajuntament de Barcelona.
És curiós això de les xifres. Perquè si ara 34.000 persones desfilessin fins a la Plaça Sant Jaume en un acte de desgreuge al senyor batlle, demà hom parlaria, a dreta llei, de manifestació multitudinària.
Els 137.453 votants de l'opció C mereixen també un comentari a banda. Són conservadors de mena? Trabucaires vocacionals? Luddistes neopunks? Jo, de l'Ajuntament, no m'hi preocuparia. Què suposa un 9,72% de la població? Que tirin endavant la reforma de la Diagonal en nom dels que s'hi han abstingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada