D'entre totes les votacions que hi ha hagut a Europa en aquest cap de setmana, des del vot contrari a l'austeritat dels diputats portuguesos, fins a les darrers eleccions cantonals de la Cinquena República Francesa, passant pel referèndum sobre la independència catalana celebrat a Nou Barris, i pels comicis de Baden-Wurtemberg, potser serà interessant també fer una ullada ràpida als resultats sobre el referèndum de reforma constitucional celebrat el diumenge 27 a Hessen. Aquest referèndum ha coincidit amb les eleccions municipals, que segueixen un període quinquennal.
D'entrada, la reforma de la Constitució de Hessen no sembla una cosa que es faci cada cap de setmana. Aquesta Constitució fou aprovada en el 1946, abans de la Constitució de la República Federal d'Alemanya. I en tots aquests anys ningú no ha pensat en reformar l'article 21, que fa referència a la pena de mort (Todesstrafe). Segons els experts en dret constitucional no cal fer cap reforma d'aquest article, ja que la disposició de la Constitució Federal que aboleix la pena de mort el fa buit de dret.
Hom suposaria, doncs, per analogia, que no cal introduir a la Constitució de Hessen cap disposició sobre la limitació de l'endeutament del fisc estatal. Aquesta limitació del deute (Schuldenmbremse) ja hauria de ser satisfeta per les diferents disposicions de la Unió Europea, de la República Federal d'Alemanya i per les pròpies lleis de pressupostos aprovades anualment pel Parlament estatal de Wiesbaden. O, encara seguint més l'analogia amb l'article 21, hem de recordar que una Schuldenbremse ja va ser introduïda en el 2009 en la Constitució Federal d'Alemanya.
La finalitat d'aquesta reforma constitucional és propagandística. Es tracta d'instil·lar en l'opinió pública (de Hessen, i de la resta d'Alemanya i d'Europa) la idea que la situació crítica actual de l'economia europea és deguda al balafiament de recursos públics en polítiques socials. Caldria, doncs, imposar un límit a la capacitat d'endeutament, pensant en el bé de les generacions futures (kommende Generationen).
Les quatre forces polítiques oficialistes, la CDU, l'SPD, els Verds i l'FDP, han fet campanya pel SÍ a la limitació de l'endeutament. Ben curiós que hagin estat aquestes forces polítiques les mateixes que, amb les (contra)reformes fiscals, han reduït la capacitat de les arques públiques. O que siguin les mateixes que fan augmentar la despesa pública amb les aventures militars humanitàries d'Afganistan i d'altres rodals.
Pel NO, hi ha hagut una coalició de moviments populars:
- Sindicats de treballadors: Deutscher Gewerkschaftsbund und seine Mitgliedsgewerkschaften.
- Sindicats de funcionaris: Deutscher Beamtenbund und seine Mitgliedsgewerkschaften
- Associacions de pensionistes: Landeselternbeirat Hessen
- Associacions en pro de l'ensenyament públic: Landesschülervertretung Hessen
- Landesastenkonferenz
- Liga der Freien Wohlfahrtspflege
- Verband Bildung und Erziehung
- Bund demokratischer Wissenschaftler/innen BdWi
- Entwicklungspolitisches Netzwerk Hessen EPN
- ATTAC
- SOZIALPOLITISCHE OFFENSIVE Frankfurt (Zusammenschluss aus Arbeiterwohlfahrt, Caritas, Diakonie, Internationaler Bund e.V., jüdischer Wohlfahrtsverband und Paritätischer Wohlfahrtsverband, der evangelischen und katholischen Kirche, dem Stadtjugendring, dem Deutschen Gewerkschaftsbund, dem Institut für Sozialforschung und dem Institut für Sozialarbeit und Sozialpädagogik)
- Friedens- und Zukunftswerkstatt Frankfurt
- Gliederungen der hessischen Arbeiterwohlfahrt AWO
- Naturfreunde Hessen
- Bündnis für soziale Gerechtigkeit Hessen
- Associacions científiques: Aufruf von 150 Wissenschaftlern aus Hessen
- Die Piraten Partei
- Gliederungen der SPD-Hessen: SPD-Arbeitsgemeinschaft für Arbeitnehmerfragen (AfA), Die Jusos, SPD-Nordweststadt
- DIE LINKE. Hessen
Una llista tan llarga com poc poblada de gent.
El discurs de la 'responsabilitat' i de la 'frugalitat' havia de cridar unànimament al SÍ.
I, els resultats? La participació ha estat del 48,9%. D'aquest 48,9%, un 70% ha votat afirmativament. Però un 30% ho ha fet en contra. Un 30% és poc, sí, però cal pensar que en les eleccions municipals concomitants, Die Linke (l'únic partit parlamentari en fer campanya pel NO) ha tret un 3% dels vots. El 70% de vots afirmatius contrasta amb el prop de 90% de vots agregats de la CDU (33,4%), SPD (30,9%), Verds (20,0%) i FDP (3,5%). Això vol dir que un percentatge notable de votants de l'SPD i dels Verds ha votat NO a la reforma constitucional. O, dit d'una altra manera, que bona part dels que han votat NO a la reforma constitucional han acabat per votar les llistes municipals de l'SPD o dels Verds.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada