L’Operació Serval: la intervenció francesa en l’Azawad

L’actual conflicte militar a l’Azawad arrencava ara fa un any, el 16 de gener del 2012, quan grups rebels tuareg atacaven posicions de l’exèrcit malià a Ménaka. Actualment, la lluita té lloc a tres bandes. En primer lloc, hi ha el Moviment Nacional per a l’Alliberament de l’Azawad, que impulsa l’Estat Independent de l’Azawad. En segon lloc, hi ha diferents grups islamistes, coneguts sota els noms d’Ansar ad-Din, el Moviment pel Tawhid i la Jihad en l’Àfrica Occidental (MTJAO), Al-Qaeda en el Magreb Islàmic, el Comitè Popular per la Propagació de les Doctrines del Profeta i la Jihad (conegut com a Boko Haram) i Ansar al-Sharia. En tercer lloc, tenim el govern de Mali, que compta amb el suport de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO) i de França, amb la complicitat de diversos altres estats de l’OTAN (Estats Units, Gran Bretanya o Espanya) i de la mateixa Unió Europea. Cap d’aquests tres blocs és absolutament homogeni. Entre els grups islamistes, per exemple, els factors nacionals també són presents, i mentre Ansar ad-Din és format majoritàriament per tuareg (el seu dirigent, Iyad Ag Ghaly, fou un els fundadors del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Azawad), Ansar al-Sharia, grup presentat a Gao el passat 9 de desembre, té com a base els àrabs barabish de Timbuktu. Similarment, el MTJAO trencà amb Al-Qaeda defensant una perspectiva més africanista, és a dir de l’extensió de la jihad a zones de l’Àfrica Occidental que no són de majoria musulmana, concepció que comparteix amb Boko Haram.

Tampoc el tercer bloc, encarnat per França i els seus aliats a banda i banda de l’Atlàntic i de la Mediterrània, és absolutament sòlid com mostren, sense anar més lluny, les lluites pel poder que hi ha hagut a Bamako durant els darrers dotze mesos. Precisament, aquesta contesa per decidir qui havia de fer el rol de titella de París i assegurar la “unitat” de Mali ha estat un dels motius que han empès a l’estat francès d’intervindre a cara descoberta a l’Azawad.

La justificació legal d’aquesta intervenció comença a fabricar-se el 12 d’octubre de l’any passat. Sota la forma de petició d’intervenció militar internacional del govern provisional de Bamako i de la CEDEAO, França presentà al Consell de Seguretat una resolució per crear una força internacional que ajudaria l’exèrcit malià en la lluita contra els grups islamistes. El Consell de Seguretat aprovà la resolució, que encomanava a la CEDEAO i a la Unió Africana el pla corresponent, que contemplava una força militar de 3.000 efectius.
Paral•lelament, hi havia un nou canvi de govern a Bamako, arran de la detenció i dismissió forçosa del primer ministre provisional, Cheick Modibo Diarra (10 de desembre). Precisament, un dels motius de colp contra Diarra, orquestrat pel capità Amadou Haya Sanogo, era el fet que aquest havia defensat la intervenció militar estrangera, mentre que bona part de les forces armades malianes s’estimen més que la col•laboració internacional es limita a un supot financer i logístic. Arran del colp, el president provisional, Dioncounda Traoré, nomenà un nou primer ministre, Django Sisoko. El nou govern de Sisoko, presentat el dia 15, guanyava en pes de ministres procedents d’Azawad.

La línia de demarcació oficial de l’Estat d’Azawad passa entre les ciutats de Konna i Mopti, de manera que Mopti queda en el territori de Mali estricte, i Konna en l’Azawad. El 8 de gener, dotze soldats de l’exèrcit malià foren fets presoners prop de Konna per un grup islamista. Dos dies després, el dia 10, les forces de l’MTJAO, amb el suport d’Al-Qaeda i d’Ansar ad-Din, assaltaven Konna i feien fora les tropes governamentals. Com ja s’ha dit, l’MTJAO no reconeix pas la frontera entre Azawad i Mali, de forma que 1.200 dels seus homes continuaven la progressió cap a Mopti.

Aquest avenç cap a Mopti ha estat el detonant per posar en funcionament l’Operació Serval, nom que rep la intervenció militar francesa, comandada per l’almiral Édouard Guillaud. La primera acció tingué lloc el divendres 11 de gener, quan efectius del Quart Regiment d’Helicòptes de les Forces Especials de l’Exèrcit de l’Aire francès dispararen contra una columna islamista, prop de Sévaré i de l’Aeroport Internacional de Mopti Ambodédjo. Els morts entre els rengles salafistes es comptaven per desenes, i 4 vehicles de la columna foren destruïts. Els francesos, d’altra banda, tan sols van perdre un helicòpter, un dels dos pilots del qual resultà mort arran de trets de la columna islamista.

El mateix divendres s’iniciava la contraofensiva de les forces armades malianes per recuperar Konna. La nit de divendres a dissabte, quatre Mirage 2000-D, procedents d’una base txadiana bombardejaren “objectius” propers a Konna, entre ells el centre de comandament dels islamistes. Poques hores després, tropes malianes, prenien Konna, amb una presència destacable de tropes de terra franceses.

En conseqüència, s’han accelerat els preparatius de l’Operació Sérval. Avui mateix diumenge, dos C-17 Globemaster III de la RAF han arribat a la base aèrea d’Évreux per començar el transport aeri cap a Bamako de vehicles blindats francesos. També el govern francès ha demanat als Estats Units que acceleri l’enviament de drons. Demà dilluns començaran a desplegar-se les primeres tropes de la CEDEAO.
Contrasta la posició de França en el conflicte de Mali-Azawad amb l’haguda en el conflicte en la República Centre-africana. En aquest segon cas, París ha saludat la signatura a Libreville, aquest divendres 11 de gener, d’un acord entre el govern del president François Bozizé i la Séléka. Segons aquest acord, el 18 de gener, Bozizé designarà un primer ministre a proposta de la Séléka, mentre que alhora es dissoldrà l’Assemblea Nacional i es formarà un govern de coalició, a l’espera de noves eleccions en un termini de 12 mesos (prorrogable). Bozizé s’assegura així la continuació del seu mandat (que no acaba fins el 2016) i les tropes de Séléka tenen garantit el control dels seus territoris en el centre i nord de la República.